És sorprenent l’efecte que causa el pont aeri en els diputats i diputades del PSC i de CiU. Entenc que ens els viatges transoceànics el jet-lag provoqui insomni o cansament, però que un viatge de prop d’una hora faci que els dos principals partits de Catalunya es transformin fins al punt de votar de forma tan diferent a com ho fan al Parlament hauria de ser motiu d’estudi per les principals línies aèries del món.
dilluns, 26 de juliol del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
Autonomisme? Ara toca independència
* article publicat a la revista de l'ACM - Associcació Catalana de Municipis
El Govern catalanista i d’esquerres format el desembre de 2003 no va comptar ni amb els habituals cent dies de gràcia dels que acostumen a gaudir tots els nous consistoris, ja siguin a nivell nacional o municipal. De seguida van aparèixer veus apocalíptiques que vaticinaven la fi de l’eix nacional en el debat polític català o, fins i tot, l’extinció de Catalunya com a país. Set anys més tard les hemeroteques són implacables i provoquen altes dosis de vergonya aliena amb resultats similars al dels cops de sol que sovintegen per les platges catalanes durant aquestes dates.
divendres, 9 de juliol del 2010
Comiat de conseller de districte
(intervenció feta en el Congrés de d’Esquerra Eixample del dia 8 de juliol de 2010 que servia per escollir el meu relleu com a conseller de districte)
Començo pels agraïments
El juny del 2002 la aleshores portaveu-consellera del districte l’Eva Willaert i el president del casal, en Francesc Sánchez, em van proposar l’oportunitat de ser conseller de districte per a la legislatura 2003 – 2007. La veritat és que els vaig demanar que m’ho deixessin pensar durant tot l’estiu, i consultar-ho amb la Marta, la meva dona. La resposta la coneixeu prou bé tots plegats, sinó avui no seriem aquí. Deixeu-me començar però pels agraïments i, per tant, agraint tant al Francesc com a l’Eva, i per extensió a l’executiva d’aleshores aquella oportunitat.
Començo pels agraïments
El juny del 2002 la aleshores portaveu-consellera del districte l’Eva Willaert i el president del casal, en Francesc Sánchez, em van proposar l’oportunitat de ser conseller de districte per a la legislatura 2003 – 2007. La veritat és que els vaig demanar que m’ho deixessin pensar durant tot l’estiu, i consultar-ho amb la Marta, la meva dona. La resposta la coneixeu prou bé tots plegats, sinó avui no seriem aquí. Deixeu-me començar però pels agraïments i, per tant, agraint tant al Francesc com a l’Eva, i per extensió a l’executiva d’aleshores aquella oportunitat.
dilluns, 5 de juliol del 2010
La transició cap a l’estat propi
Article publicat a Tribuna.cat
La sentència del TC ens situa en una disjuntiva que no admet vacil·lacions. Per un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. Per l’altre, 10 magistrats d’un alt tribunal desprestigiat i convertit en camp de batalla d'interessos inconfessables de PSOE i PP. Aquesta és la qüestió essencial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)