És sorprenent l’efecte que causa el pont aeri en els diputats i diputades del PSC i de CiU. Entenc que ens els viatges transoceànics el jet-lag provoqui insomni o cansament, però que un viatge de prop d’una hora faci que els dos principals partits de Catalunya es transformin fins al punt de votar de forma tan diferent a com ho fan al Parlament hauria de ser motiu d’estudi per les principals línies aèries del món.
Aquesta mateixa setmana hem pogut assistir a dos clars exemples d’aquesta metamorfosi. D’una banda els 25 diputats i diputades del PSC han deixat en evidència el President de la Generalitat de Catalunya i, no ho oblidem, primer secretari del seu propi partit, votant en contra del text que el Molt Honorable va fer aprovar a l’hemicicle català només 3 dies abans. Aquesta actitud deixa de ser un més dels molts exemples d’incoherència política exhibida pel PSC a Madrid i arriba a posar en dubte l’autoritat de Montilla dins del seu propi partit.
Però tampoc CiU ha estat capaç de trobar la seva biodramina política i aquesta mateixa setmana ha tornat a fer el contrari del que predica salvant per enèsima ocasió la política econòmica del govern ZP. És curiós com la federació nacionalista no para de repetir que l’executiu de la Moncloa és incapaç de donar respostes a la crisi, però una i altra vegada vota al costat del PSOE en matèria de política fiscal i financera.
Per sort els viatges en avió no tenen el mateix efecte sobre els milers de catalans i catalanes que aquestes vacances agafaran vols a diferents destinacions. Segur que PSC i CiU voldrien que en tornar de l’agost el milió i mig de persones que van cridar “independència” al Passeig de Gràcia haguessin oblidat quins són els reptes del país, tal com fan ells en aterrar a Barajas.
* article publicat a l'Esquerra Nacional
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada