* notícia publicada a Nació Digital el dia 29 de febrer de 2012
La presentació del llibre d'Ignasi Llorente, ex-portaveu d'ERC, retroba el sector "ridaoista" dels republicans
Només era la presentació d'un llibre. Té raó. Però ERC és com la CIA. I de la CIA diuen que si has treballat per ella mai no deixaràs de treballar-hi. Així que si has estat portaveu dels republicans durant una bona temporada -en temps de sotsobre- i, a sobre, vas apostar per qui va perdre, qualsevol acte tindrà de retruc una perspectiva política. I les companyies així ho descriuen.
Tot això s'ha pogut viure aquest vespre a la ja antiga llibreria Bertran, actual Casa del Llibre, de la Rambla Catalunya de Barcelona. A la peixera de les presentacions, Ignasi Llorente, el que havia estat eficient portaveu d'ERC presentava el seu llibre "A la recerca del benestar. Independentisme racional versus nacionalisme emocional" (Ed. Angle, 2012). Una presentació conduïda per l'expert en comunicació política Antonio Gutiérrez Rubí -assessor de l'expresident José Montilla.
Llorente ha aprofitat l'ocasió per articular amb gràcia i professionalitat el seu "independentisme no nacionalista" i no s'ha trobat sol. Joan Ridao, a qui va fer costat fins l'últim minut del seu mandat com a secretari general dels republicans seia a la primera fila acompanyat d'una de les veus més importants del Nou PSC, la diputada Rocío Martínez Sampere i també a primera fila, Laia Bonet, escoltant amatent i amb complicitat les paraules reposades, però dinàmiques de Llorente, exposades amb to científic, quirúrgic i anatòmic.
Entre el públic, Xavier Vendrell, Georgina Oliva, Maria Àngels Cabasés, Eduard Suárez, Miquel Carrillo, l'ex-conseller Josep Huguet, el diputat -en altre temps ridaoista- Marc Sanglas, el banyolí i també diputat Pere Bosch i el ripollenc Carles Bassaganya, i perquè no sigui dit, membres del pinyol de la nova direcció com la barcelonina Ester Capella o Eduard López, supervivent de l'antic aparell al rovell de la nova direcció d'Oriol Junqueras. Tots ells han aplaudit les intervencions hàbils d'un Llorente que ha reivindicat l'estratègia d'una esquerra no dogmàtica, racional, independentista, ecologista i socialdemòcrata davant d'altres opcions que "associen un territori amb un sentiment". Llorente, però, no ha dit quines són aquestes opcions. La vida no permet, sovint, ser gaire clar.
Amb aquesta premissa, l'ex-dirigent d'Esquerra ha apostat per en política dir la "veritat", no caure en reduccionismes en el cada dia més complex món de la política i a entendre la política com un instrument de gestió matemàtica cap el benestar. En aquest sentit, Llorente ha demanat una estratègia de l'independentisme que es preocupi per l'endemà de la independència. I sobretot, per advertir que és una mala estratègia associar els processos d'Escòcia o Flandes per assolir la independència de Catalunya.
La llibreria de la Rambla de Catalunya, 37, ha estat per un vespre el sanatori d'aquells que un dia van imposar una altra manera de veure l'independentisme. Aquest vespre els afectats per la malaltia de l'independentisme racionalista han fet teràpia de grup. Si es vol, també es podria dir que l'emergent sector Ridao ha ensenyat més que les dents, la comissura dels llavis.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada