*article publicat al Punt Avui del dia 23 de febrer de 2012
Quan el 1661 es va constituir la Royal Society va escollir un lema prou descriptiu dels seus propòsits: No donis per certa la paraula de ningú. Efectivament la base d'aquesta societat era el dubte metòdic de Descartes que defensava la necessitat de qüestionar-nos sobre qualsevol cosa per evident que sembli.
Quan el 1661 es va constituir la Royal Society va escollir un lema prou descriptiu dels seus propòsits: No donis per certa la paraula de ningú. Efectivament la base d'aquesta societat era el dubte metòdic de Descartes que defensava la necessitat de qüestionar-nos sobre qualsevol cosa per evident que sembli.
Quan algú escriu un assaig no hi ha
res que desitgi tant com que aquest generi dubtes i preguntes en qui el
llegeix. És per això que estic molt agraït que Jordi Cabré dediqués
algunes línies d'aquest diari a parlar sobre el meu darrer llibre A la recerca del benestar.
El to crític (en el bon sentit) i honest de les seves paraules
m'afalaguen i m'estimulen a parts iguals. Potser cal, però, reconèixer
que alguns dels seus elogis són del tot immerescuts per desmesurats. Dir
que jo em faig preguntes que ni Darwin ni Descartes es van atrevir a
fer-se és exagerat (entre altres motius perquè evidentment ells no
podien preguntar-se sobre la intel·ligència artificial segles abans que
s'inventés aquest terme). Bona prova d'això és que en les darreres
dècades es compten per desenes de milers les persones que s'han fet
preguntes similars.
En tot cas, Cabré afirma que el llibre li nega
utilitat al nacionalisme, i això és parcialment incorrecte. En alguns
fragments del llibre explico els beneficis d'aquest sentiment, però el
que sí qüestiono és la seva concreció. Efectivament el nacionalisme no
descriu una forma d'organitzar un estat i pot governar durant més de
dues dècades sense definir quin grau de dependència o autonomia vol per
al seu país. I això no és una opinió, és una evidència que hem viscut de
ben a prop. Potser el federalisme no explica com assolirà el seu
objectiu, però almenys el concreta. De la mateixa manera
l'independentisme pot o no assolir el seu propòsit, però com a mínim el
descriu amb claredat. En canvi, el nacionalisme, almenys a casa nostra,
fa anys que es mou en el terreny de l'ambigüitat. És per aquest motiu
que el llibre vol contraposar un nacionalisme emocional i ambigu a un
independentisme pragmàtic i concret, res mes.
Per cert, el mètode
científic ens ha ensenyat a no fer afirmacions sense que vagin
acompanyades d'alguna prova, és per això que trobo oportú recordar les
paraules del mateix president Pujol quan va afirmar que “així com la
independència és un objectiu fàcil de definir, l'objectiu d'aquest
nostre nacionalisme no n'és tant i dóna lloc a freqüents acusacions
d'ambigüitat i a suspicàcies”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada