El bosó de Higgs explicat per un dummie

La majoria de mitjans s'han fet ressò de la notícia que ahir donava a conèixer el CERN en que un grup de científics creuen haver detectat una partícula anomenada bosó de Higgs. No sóc físic ni molt menys expert en partícules elementals, per això la meva modesta intenció és que un dummie com jo intenti respondre de forma planera i potser simplista (que els especialistes en la matèria espero que perdonin ja que aquest post no està adreçat a ells) a la pregunta que avui es fa molta gent: “Què és el bosó de Higgs?”

Comencem per un concepte familiar i conegut per tothom: l'àtom. Nosaltres estem fets d'àtoms igual que tot allò que ens envolta. Antigament es pensava que era la part més petita que formava la matèria i que no podia dividir-se (d'aquí el nom provinent del grec “a”=“no” i “tomo”=”divisible”). Amb els anys però es va descobrir que els àtoms estan formats per unes partícules subatòmiques que també ens són força familiars, els neutrons, protons i electrons. Ja al segle XX però es va començar a sospitar que aquestes partícules estaven formades per unes altres “peces” encara més petites que s'anomenen partícules elementals (ja que es considera, de moment, que són les “peces” bàsiques, és a dir elementals). El bosó de Higgs és una d'aquestes partícules elementals.

Hi ha dos tipus de partícules elementals, els fermions i els bosons. Els primers, els fermions, s'ocupen de la matèria i també ens poden sonar familiars quan els anomenem pel seu nom: electrons, neutrins (que darrerament també han estat notícia) i els quarks (que són la “peces” bàsiques de neutrons i protons). Els bosons, en canvi, s'ocupen de les forces i alguns també els coneixem, com per exemple els fotons (que són portadors de les forces electromagnètiques). També hi ha els gluons (el nom prové de l'anglès glue, és a dir cola) que s'ocupen de les forces nuclears fortes i són la “cola” que manté units els quarks per formar neutrons i protons. I finalment hi ha els bosons. Alguns com els W i Z ja eren coneguts i s'ocupen de les forces nuclears dèbils, altres, com el bosó de Higgs que s'ocupa de la massa se sospitava que existien, però mai s'havien pogut detectar, fins ahir.

El descobriment d'ahir és important perquè confirma que el model estandar sobre els que es basa la física moderna des dels anys 70 del segle XX, i que “casa” les teories de la relativitat general i de la física quàntica, és correcte. Dit en altres paraules, avui estem (una mica) més segurs que ahir que el model en el que es basen les investigacions dels darrers 40 anys no és erroni i que inversions com les dels acceleradors de partícules (en aquest cas) 9.000 M$ han donat els seus fruits. Segur que els propers dies hi haurà qui posarà en dubte si ens hem de gastar tants diners en investigacions que a curt termini no tenen una rendibilitat evident, però ja hi haurà temps de parlar-ne, i d'entrada us dic que evidentment és infinitament més útil, rendible i eficaç destinar diners a la ciència que a armament. I si algun oportunista dubta de la seva rendibilitat que recordi la resposta que Michael Faraday va donar-li la Reina Victòria quan aquesta li va dir que no entenia en què consistien els seus experiments: “Majestat, no pateixi, algun dia aquests experiments li faran guanyar molts diners”.