El “30 minuts” de diumenge
passat va fer una interessant fotografia del fenomen que alguns han
anomenat “ni-ni” per referir-se als joves (principalment
entre 18 i 24 anys) que ni estudien ni treballen. Va ser un retrat
excel·lent, com ja ens té acostumats aquest històric espai de la
televisió pública, que enlloc de donar la veu a suposats experts,
centrava el seu relat en els protagonistes d'aquesta situació. Com
sol passar, les xarxes socials no en van quedar al marge i es
podia seguir un debat paral·lel amb tots els espectadors que
compartien, sobretot via twitter, les seves impressions. Així,
mentre el reportatge assenyalava un problema, un atur juvenil que
gairebé arriba al 50%, alguns només miraven el dit, o per ser
exactes, la llengua. Molts dels comentaris venien a observar que
alguns dels protagonistes (crec que no eren ni la meitat) eren
castellanoparlants.
Em preocupa que el meu país tingui
una de les taxes d'atur juvenil més altes d'Europa, i estic segur
que una part del problema es podria resoldre si no patíssim un
dèficit fiscal enorme, per això fa 16 anys que milito a
l'independentisme i no al nacionalisme. Quan miro les “Jennifer”
que retraten els Catarres a la seva cançó, hi veig una conciutadana
i em preocupa la seva situació i no la llengua que usa. De fet, el
gran salt endavant fet per l'independentisme els darrers 20 anys, ha
estat gràcies a una concepció no nacionalista de la necessitat de
tenir un estat propi. Molts vàrem implicar-nos en aquesta lluita per reduir el dèficit fiscal i poder decidir més eficaçment des de la
proximitat, no per limitar-nos a canviar una bandera per una altra.
Els darrers anys el nacionalisme s'ha
anat sobiranitzant, i la porció de nacionalistes que aposten per la
construcció d'un estat propi ara és més alta del que ho havia
estat mai. Això en principi hauria de ser una bona notícia, però
tinc els meus dubtes. Sempre m'ha agradat la frase que sovint usa
Joan Puigcercós i que afirma que “el pitjor enemic de la Catalunya
lliure és la Catalunya pura”. Com volem seduir els prop de
200.000 joves que estan en la situació descrita pel “30 minuts”
si ens interessa més la seva llengua que la seva problemàtica? Si
més d'un cop m'he mostrat escèptic sobre la utilitat d'unificar de
l'independentisme és perquè tinc la sensació que no es produeix un
efecte de suma sinó de desplaçament. L'independentisme d'arrel
nacionalista creu que l'estat propi és una finalitat en sí mateix,
i no només una eina. És complicat sumar els que creuen que l'estat
propi és la meta amb els que volem que sigui el punt de partida,
i debats com els generats a partir del reportatge de diumenge fan que
cada cop n'estigui més convençut.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada