Canvi climàtic: pessimistes en les previsions i optimistes en les solucions

La cimera COP17 que s'ha celebrat a Durban les darreres setmanes ha finalitzat amb gust agredolç, i com sol passar en aquests casos hi ha qui voldrà veure el got mig ple (els que posen en valor haver validat l'actual protocol de Kyoto i haver aconseguit que els països més escèptics, és a dir Estats Units, Xina i Índia, es comprometin a signar l'acord el 2015) i els que el veuen mig buit (és un acord de mínims i cap dels compromisos futurs és vinculant). En tot cas crec que pel que fa al canvi climàtic ens convindria ser pessimistes en les previsions i optimistes en les solucions.

Ara, en canvi, passa just el contrari. Els estats que no han signat el protocol però també bona part de les societats més industrialitzades pensen que al final la majoria d'estudis científics i models climàtics s'equivocaran i ho faran a la baixa, és a dir, que el planeta s'escalfarà menys que aquestes previsions. Considero arriscat, i més quan no es fa des de proves científiques, posar en dubte les opinions d'aquells que si que apliquen el mètode, però en tot cas, per quin motiu les previsions només podrien equivocar-se a la baixa? Si la comunitat científica està equivocada pel que fa a l'escalfament global per quin motiu només pot equivocar-se exagerant els resultats? Si acceptem que els estudis poden contenir errors podria passar que el planeta enlloc d'escalfar-se 4º o 5º centígrads ho fes en 7º o 8º graus, però en canvi tots els escèptics coincideixen en pensar que l'error és a l'alça i el planeta no s'escalfarà més de 1º o 2º, per això em miro amb tant escepticisme els escèptics amb el canvi climàtic. Del que no tinc cap dubte és que ens convé ser pessimistes ja que passar-nos d'optimistes pot voler dir no estar a temps de corregir un desastre de proporcions bíbliques.

En segon lloc aquells que no volen afrontar els compromisos de Kyoto també comparteixen pessimisme en aquest cas pel que fa a les solucions. Segons ells canviar un model basat en els combustibles fòssils per un a partir de d'energies renovables serà un desastre econòmic pitjor que l'actual (sic). La realitat ens demostra que els països que els darrers anys han fet esforços per substituir unes fonts d'energia per les renovables no han patit més la crisi que els altres estats. Al contrari el peak-oil pot complicar molt la vida als que no hagin fet el canvi a temps i acabin pagant l'or negre a preu d'or blanc. No és que el petroli s'hagi d'acabar a curt termini, sinó que cada cop costa més trobar-lo i quan es troben reserves aquestes solen ser menys abundants i de menor qualitat. El preu del cru pujarà perquè els costos de extracció, transport i transformació cada cop seran més elevats. Tenim la tecnologia suficient per poder afrontar la substitució d'unes font d'energia brutes i cares i per unes de netes i barates, només cal que no deixem escapar més oportunitats com la d'aquests dies a Durban. El planeta no podrà esperar eternament.