"Les nacions no han existit sempre, ni existiran per sempre”. Fugint de tot essencialisme nacionalista, Ignasi Llorente (Barcelona, 1973) traça al seu A la recerca del benestar el camí que porta des del racionalisme progressista fins a la causa independentista, sense cap estació intermèdia ni apel·lació sentimental. L'autor, que va ser portaveu d'ERC durant la presidència de Joan Puigcercós, porta fins a l'extrem la doctrina del gran renovador de l'independentisme català, Josep-Lluís Carod-Rovira, i deslliga completament la causa de l'estat propi (una simple eina per millorar el nostre benestar) de qualsevol vel·leïtat identitària.
Per això l'autor es carrega
d'arguments i proposa un viatge en el temps, des dels primer homo
sapiens fins a l'actualitat, per demostrar que l'únic objectiu
que ha guiat els humans des de l'inici dels temps és la recerca del
benestar dels seus. I, per tant, les religions com les burocràcies
estatals han estat, en certa mesura, desviacions d'aquest objectiu
inicial que només han beneficiat unes elits molt concretes.
Aquí Llorente ens proposa un
suggestiu exercici de ciència-ficció: ensenyar a un robot quina és
la doctrina nacionalista. Els fracàs resulta absolut, per la qual
cosa l'autor afirma: “Poso en dubte que (el nacionalisme) sigui una
forma de fer política, ja que es mou en el terreny dels sentiments i
no pas en el de l'organització administrativa”. I continua: “Es
pot ser nacionalista sense tenir cap projecte mediambiental ni de
cohesió social (...). Precisament perquè no és una proposta
política concreta es pot modular igual que l'altaveu de música”.
Per contra, l'independentisme té un
objectiu clar: millorar la qualitat de vida de les persones. “Hi ha
qui veu en la construcció d'un estat propi un objectius en sí
mateix, i hi ha qui, en canvi, creiem que és una eina”. Llorente
somia en un món hiperracional en què la lògica científica
s'imposi per damunt d'altres consideracions. Un llibre que ens
trasllada als salons de la il·lustració al preu d'obviar una cosa
tan humana com la irracionalitat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada