Presentació del llibre a Vilafranca del Penendès

* Presentació que va dedicar-me de la Sandra Garcia Cruset a l'obertura dels actes de la Primavera Republicana organitzada per Esquerra Vilafranca del Penedès. 

"Molt bona tarda a tots i benvinguts a La Primavera Republicana, que s’estrena amb aquest acte. En primer lloc agrair-vos que ens acompanyeu en la rebuda del barceloní Ignasi Llorente, que ha vingut a la nostra Vila per compartir amb nosaltres el seu nou llibre “A la recerca del Benestar” (publicat per Angle a principis de febrer). 


Quan en Pep Quelart em va proposar que presentés un Llibre a La llibreria La Cultural, li vaig dir doblement que sí. Que sí, perquè cada vegada que una nova llibreria obre les portes és un regal: quan hem creuat el llindar avui d’aquesta llibreria, sense voler-ho, ens han invaït alguns dels personatges de l’Ignasi: Descartes, Darwin, Steve Jobs d’Apple, l’Home de Neandertal, crancs, ornitorincs, ...des de les estanteries que ens envolten ens arriben mil llengües, mil viatges en el temps i l’espai, mil viatges inventats o somniats, mil colors, mil olors, mil textures. Així que, aquest lloc és un regal pels sentits. Vaig dir doblement que sí: perquè a més, és tractava de presentar un llibre: tot i que l’Ignasi s’ha dedicat moltíssim al món de les Tecnologies de la Informació i Comunicació, avui ens porta un llibre . Un altre regal pels sentits: l’olor del paper, la textura de les pàgines, el color de la tinta, el punt de llibre quan volem parar de llegir... ens fan pensar que clicar a una pantalla, pot esperar. 

“A la recerca del Benestar”. És metge? Vaig preguntar als amics quan encara no coneixia l’Ignasi. I és que, els que ens dediquem a la promoció de la Salut, sempre tenim al cap el benestar, l’individual i el col·lectiu. “No, no sóc sóc metge”, es va afanyar a contestar l’Ignasi quan ens vam conèixer – fet que denota la seva sinceritat i humilitat. L’Ignasi Llorente va estudiar Medicina a la Rovira i Virgili, però s’ha dedicat majoritàriament a les telecomunicacions i a les TIC. Com deia ell quan l'entrevistaven a ràdio Berga: “La tasca de l'Estat hauria de ser la d’assegurar el benestar i la llibertat dels ciutadans, bàsicament” (com en els seus orígens de la Ciutat-Estat ) i deia que cal recuperar aquesta memòria. Ben veritat que s’ha despistat actualment, l’Estat, pel que fa a les tasques essencials de la seva responsabilitat. 

El llibre porta per subtítol “Independentisme racional versus nacionalisme emocional” i per aquells qui havíeu cregut que teníeu entre mans un llibre de Salut i Benestar, confessar-vos que l’Ignasi ens ha confós a tots, fins i tot a l’Editorial Angle, encarregat de la publicació. Diu que no sabien si posar-lo a l’estanteria de llibres d’assaig Polític o a la de llibres d’Assaig Científic. Confusió o elogi? Els estudiosos clàssics eren també gent multi-disciplinària. El que està clar, és que l’Ignasi està avesat a analitzar sistemes que no funcionen prou bé: ja sigui un organisme humà, un sistema informàtic o bé un sistema social – com fa en aquest llibre. Recalca que “no és un llibre de política, per bé que parla de política de manera tangencial. És un llibre d’assaig sobre l’evolució -o complicació innecessària- de les estructures d’un estat al llarg darrers 4000 anys)”. Jo el posaria l’estanteria dels llibres Molt Personals, amb tots els seus exemples científics. 

Deia a TV Terrassa que el seu llibre “no dóna solucions a grans problemes. Sinó que planteja preguntes que conviden a la reflexió. No parla del que ens portarà al benestar, però sí del que segur que no ens hi portarà“ (fins i tot hi fa un llistat d’exemples del que tots plegats com a habitants de Ciutats i Estats hem fet malament). Diu que “és moment de posar el PAUSE (voluntàriament ara, o per força en el demà)”. Afirma que “el nostre objectiu ha de ser un Estat Independent. I afegeix: “doneu-me un Estat i no us preocupeu, la resta – incloent-hi la nació – es donarà per escreix”. I per potser defecte professional, jo hi afegiria “mmm, és clar: l’Estat Independent són els nutrients que em calen per viure, després ja els disposarem al plat de manera que satisfacin les nostres emocions o Nacionalisme Històric”. 

Com a bon observador, l’Ignasi Llorente ens obre els ulls a la clara diferència actual entre Estat i Nació (resultat de la mobilitat de tots plegats). Dóna exemples reals: nacionals catalans que marxem a estudiar a un altre Estat i potser ens hi quedem (seguirem sent nacionals catalans però ens preocuparà el funcionament de l’Estat d’acollida), nacionals no-catalans que ha vingut i s’ha quedat a viure a casa nostra (seguiran conservant la seva nacionalitat amb orgull, però és l’Estat Català, que els fa patir cada dia). I encara hi afegeix exemples virtuals: la deslocalització a les xarxes fa que individus de diferents nacions comparteixin uns mateixos interessos i preocupacions respecte al funcionament dels Estats). L'Ignasi Llorente diu que té “més en comú amb un holandès de 30 anys i amb un americà o australià de 40 que amb molta gent amb qui comparteix llegua i cultura històrica”. 

Bé, deixo però que ens ho expliqui ell mateix – no sense abans afegir que aquest llibre és un exemple de bona comunicació: per transmetre, el llenguatge quan més senzill, millor. Llibre atrevit, amè, curt i no cronològic (a sobre, podem fer-lo servir només de consulta – anant directe al fragment d’assaig que més ens interessi). 

Gràcies per escriure’l."