La transició cap a l’estat propi

Article publicat a Tribuna.cat

La sentència del TC ens situa en una disjuntiva que no admet vacil·lacions. Per un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. Per l’altre, 10 magistrats d’un alt tribunal desprestigiat i convertit en camp de batalla d'interessos inconfessables de PSOE i PP. Aquesta és la qüestió essencial.
Els magistrats del TC s'han erigit en inquisidors de la voluntat popular. No és que l'Estatut del Parlament no tingui cabuda a la Constitució Espanyola, és que tampoc hi té cabuda l'Estatut aprovat per les Corts espanyoles i per la ciutadania catalana en referèndum. No és que el TC hagi sentenciat l'Estatut, és que, a la fi, ha sentenciat la via estatutària, atorgant- se un paper pel qual no havia estat concebut i establint així un funest precedent. Davant d’aquest xoc de legitimitats i el greuge del TC, totes les forces del catalanisme han de ser capaces de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana.

Ara bé, les actuals circumstàncies també reclamen alhora una iniciativa política que superi el sostre autonòmic. Quan es constata que la voluntat d'entesa de la part catalana no troba receptivitat a l'espanyola sinó rebuig, l'únic camí raonable és l'exercici del dret a decidir. I en aquest camí pensem amb sinceritat que ens hi haurien d'acompanyar tots aquells que havien cregut honestament en una reforma federal. Aquest és un camí amb el pas barrat, ho hem provat i no ens n'hem sortit. Ara els demanem que siguin federalistes i autonomistes els qui ens acompanyin i posin amb nosaltres data a la democràcia.

Cal doncs iniciar una transició tranquil·la, consensuada i serena cap a un estat propi de la mà dels que avui, més que mai des de la transició dels anys setanta, han vist que Espanya no vol federar-se amb ningú més que amb el seu immobilisme. El TC, les seves batusses i sentència ja formen part del passat. El futur immediat passa per donar la paraula a la ciutadania. I aquest no és un dret en abstracte sinó que s'ha d'exercitar com un acte de plena i sobirana normalitat democràtica.