Vot emocional o vot racional?

“Should the term 'person' be defined to include every human being from the moment of fertilization, cloning, or the equivalent thereof?” Aquesta era la pregunta que ahir havien de respondre els ciutadans de Mississippi, consultats sobre l'anomenada “iniciativa 26” que per la seva naturalesa va ser notícia a molts indrets fora dels Estats Units. La iniciativa, que volia equiparar qualsevol òvul fertilitzat amb una persona, havia estat impulsada pel lobby fonamentalista cristià Personhood i hauria equiparat l'avortament o la destrucció d'embrions destinats a la investigació a un assassinat, amb les consegüents penes de presó per als metges o pacients implicats.

Hi ha 2 motius que van permetre a aquesta iniciativa ser notícia més enllà de les fronteres d'aquest petit estat nord-americà. D'una banda que era la primera vegada que es votava, tot i que el col·lectiu Personhood ja ha anunciat propostes semblants a altres estats. I de l'altra que la composició de l'electorat de Mississippi havia fet pensar que el Si tenia moltes possibilitats de guanyar. En efecte, en aquest estat de prop de 3 milions d'habitants, el 92% declaren practicar alguna branca del cristianisme (sobretot baptisme i metodisme), mentre que només el 6% es defineix com a no-religiós.

Amb aquestes dades va ser el mateix lobby cristià qui va decidir impulsar la votació (gastant 48.637,83$) en un estat on la victòria semblava assegurada i així crear un efecte onada per a la resta d'estats on se sotmetrà a consulta la mateixa iniciativa. Fins i tot els 2 candidats a la cambra dels representants per aquesta estat, el republicà Bryant i el demòcrata Dupree, van pensar que la victòria del Si era segura i van decidir demanar el vot favorable.

Puc imaginar-me els equips de campanya dels 2 candidats, especialment del demòcrata, decidint com afrontar el referèndum. Segur que molts dels assessors es devien burlar dels que impulsaven la incitava 26 vestits de Capità Amèrica o de quàquer. Però, malgrat saber que aquesta proposta era una aberració científica (qui ha de definir quan comença la vida és la genètica, no la política) van preferir assegura-se la simpatia del electorat pensant que aquest aniria a votar amb el cor i no amb el cap. En un moment en que fins i tot els anuncis de begudes destinen més temps a transmetre emocions que a explicar el gust del producte, per què la política hauria de ser diferent?

Crec que hi ha 2 formes d'entendre la política. Una es basa en recollir estats d'opinió o sovint de frustració o por i aprofitar-los en benefici propi. És una concepció de la política que creu que el vot sempre és emocional i que no es pot canviar. Creu que la gent no és prou intel·ligent com per entendre un raonament ben travat i rigorós i, per tant, cal apel·lar al vot emocional. Cal, que en el moment que posar la papereta dins de l'urna, el votant es senti satisfet, i ja està. L'altra, en canvi, creu que cal donar respostes a les necessitats materials de la gent, no pas a les emocionals. Que cadascú es gestioni els seus sentiments, que la política ja té prou feina gestionat els recursos comuns. És una concepció que confia en l'electorat i el tracta amb intel·ligència, mirant d'explicar els motius pels quals hi ha propostes més eficaces i propostes menys eficaces.

Els darrers anys el màrqueting polític s'ha anat apoderant dels partits i enlloc de limitar-se a ajudar-los a explicar les seves propostes i solucions ha acabat en massa ocasions condicionant els posicionaments sobre qüestions d'una gran transcendència. Quan el màrqueting polític fa que un partit o un candidat deixin d'expressar-se lliurament sobre el consum de cànnabis, o sobre la regulació de la prostitució, o sobre l'eutanàsia, o sobre les retallades, tots hi sortim perdent. Però dir el que es pensa no sempre és senzill ni útil des del punt de vista tàctic, i arriba un moment que els programes es fan mirant enquestes i estudis d'opinió enlloc de fer-los mirant el carrer.

Això és el que es els ha passat a demòcrates i republicans a Mississippi. Van renunciar a defensar el que era millor pels ciutadans del seu estat per no fer enfadar als que més cridaven i blandaven enquestes com si fossin estàndards de guerra. Fins que va arribar el dia que la iniciativa 26 es va sotmetre a votació, i el No, va guanyar àmpliament donant la raó als que apostaven per una decisiño racional i, ho confesso, donant esperances als que creiem en aquesta forma d'entendre la política.

YES = 42% (346.699)

NO = 58% (476.178)