Deia Thomas Jefferson que “no hi
ha cap veritat que em faci por o que desitjaria que el món sencer
ignorés”. Ell, com la gran majoria dels pares fundadors dels
Estats Units, era un apassionat del mètode científic i un agnòstic
camí de l'ateisme en una època en que no es podia demanar gaire més
valentia en temes religiosos. Conèixer com pensaven personalitats
com ell mateix o com Benjamin Franklin ajuda a entendre el laïcisme
que impregna la constitució nord-americana i que els membres del Tea
Party voldrien oblidar.
Crec profundament que el mètode
científic pot ser un gran aliat de la política en el segle XXI,
només cal fer el que fan el 99% dels científics: no donar res fet
sabut fins que no s'ha analitzat, i tot i així dubtar-ne. És
per aquest motiu, i sense cap altra intenció que he volgut perdre
uns minuts comparant les audiències del debat entre Rajoy i
Rubalcaba per veure fins a quin punt el seguiment que va tenir a
nivell estatal i a nivell del Principat són significatius i se'n
poden extreure conclusions, cosa que ja avanço, no faré per
prudència.
En
comparació a quina audiència?
Abans d'opinar sobre si l'audiència
del debat va ser alta o baixa, cal fixar un punt de referència. Alta
o baixa en comparació a què o quina audiència? He trobat alguns
anàlisis, ben fets, que la comparen amb altres debats electorals.
Aquest em sembla un bon punt de partida, però jo he volgut
comparar-ho amb l'audiència que van tenir els mateixos canals de
televisió dos dilluns abans (he ignorat el dilluns anterior
perquè era la castanyada).
A més, enlloc de fixar-me el
percentatge he volgut fer-ho en el nombre total d'espectadors dels
4 principals canals de televisió que van emetre el debat. A
Catalunya la suma de La1, Antena3, La Sexta i Cuatro el dilluns 24
octubre havia estat de 1.170.000 espectadors i el debat va arribar
als 1.248.000, és a dir que van guanyar 78.000 espectadors. En canvi
a nivell estatal les audiències d'aquests 4 canals van ser pitjors
amb el debat que amb la programació habitual del dia 24 octubre,
concretament entre les 4 van perdre 1.178.000 espectadors.
És a dir, que amb l'excepció de
Cuatro i A3, els canals que van decidir programar el debat van
sortir-hi guanyant a Catalunya i perdent a la resta de l'estat,
almenys en audiència. A més, aquells que atribuïen l'èxit del
programa de l'Albert Om a la presència del Charly Reixach
s'equivoquen quan veiem que Santiago Dexeus va tenir més espectadors
que l'ex-jugador del Barça.
En
comparació a quin electorat?
Si l'objectiu dels canals era
aconseguir més audiència, l'objectiu dels 2 candidats era arribar
al màxim possible d'electors. En aquest sentit crec que és útil
comparar el nombre total d'espectadors amb el nombre de votants
obtinguts per PSOE i PP a nivell estatal o del Principat.
L'any 2008 la suma de vots dels 2
principals partit a nivell de l'estat espanyol va ser de 21.234.497
que suposa un 61,49% sobre el cens total. A Catalunya la suma va ser
de 2.300.384 vots i que va representar un 43,2% sobre el cens. És
lògic pensar que un debat entre els líders de 2 partits que a
Catalunya no arriben al 50% del cens no pot tenir ni el mateix
interès ni la mateixa audiència que en territoris de l'estat que
practiquen el bipartidisme. En tot cas, el diferencial és del 7,3% a
nivell estatal i del 8,3% a nivell català.
En resum, és evident que el
bipartidisme agrada menys a Catalunya (no només pel que fa
audiències, sinó també a urnes). Això ja se sabia abans del
debat, però no va haver-hi una punxada tant significativa com alguns
teletips han assenyalat. En segon lloc, la inèrcia de les audiències
televisives també hi va tenir quelcom a veure (només cal comprovar
com el CSI de Tele5 es va mantenir). I tercer, s'ha de relativitzar
el paper jugat pel Reixach en els bons números del programa de
l'Albert Om.
Estaria bé, doncs, que l'opinió es
construís a partir de dades objectives. Les matemàtiques no són
una opinió, i els que marquen tendències cada matí
haurien de prestar-hi més atenció. No sigui que arribi el 20 de
novembre i la gent no entengui els resultats obtinguts per uns i
altres a Catalunya.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada