Motius per votar o no uns pressupostos

Els pressupostos són la llei més important que es vota cada any a qualsevol institució, ja sigui estatal, nacional, europea o local. Els motius per votar-los a favor i en contra són infinits, o gairebé. En tot cas no crec en els apriorismes i d'entrada no cal ni rebutjar ni acceptar “a cegues” una llei d'aquesta importància. CiU té dret a presentar els pressupostos que vulgui ja que va guanyar les eleccions de fa un any. I també les de fa una setmana, tot i que aquestes no eren un referèndum sobre la seva gestió (com ells no van parar de repetir abans de saber els resultats i com ara ho farien si els haguessin anat pitjor). De la mateixa manera els altres partits tenen el dret (jo diria l'obligació) de denunciar de forma argumentada les mancances o febleses d'aquests comptes.

Més pressió fiscal a qui més pateix

1- Apujar la T10 fins els 9€: Poques mesures com apujar els preus del transport públic afecten tant directament a qui més pateix la crisi. Aquesta mesura castigarà especialment a persones que cada matí usen un sistema de transport que deixa molt que desitjar. Però a més de les mesures econòmiques és el camí contrari al que caldria per fomentar un transport que ens convé des d'un punt de vista de mobilitat, energètic, ambiental i productiu.

2- Apujar les taxes universitàries un 7,5%: Després d'anys de sentir dir al President Mas que cal que els joves catalans estiguin ben formats i preparats les mesures d'aquest govern en matèria universitària estan a les antípodes del que s'havia promès. És cert que el model universitari pot ser un èxit acadèmic, però no és un model d'èxit social. La majoria de les classes més desafavorides d'aquest país no veuen la universitat com un ascensor econòmic, i amb mesures com aquesta encara es fa més complicat.

3- Pagar per recepta: Les darreres setmanes ja he explicat en altres entrades d'aquest bloc per quins motius econòmics i sanitaris m'hi oposo. En tot, cas val la pena destacar que amb aquesta mesura s'esperen recaptar 70M€/any mentre que amb un impost sobre els aliments rics en sucres, greixos saturats i sal s'en podrien recaptar més 400M€ cada any.

4- Apujar la benzina: Aquesta és la única mesura de les presentades a la que no m'hi puc oposar d'entrada. Evidentment també és una mesura que afecta a totes les persones per igual (en realitat afecta aquelles que usen el cotxe privat, però no distingeix si és per anar de vacances en un descapotable o per anar a treballar en zones on no arriba el transport públic). Crec que tots els països hauran de gravar els transport públic abans que ho faci el peak-oil i haguem de córrer tots.

5- Retallar els sou als funcionaris: Un cop més la cinquena mesura “estrella” del govern Mas afecta a la gent normal. De les cinc principals propostes cap suposa més pressió fiscal a qui més diners té. A més, reduir els sous significa reduir el consum i entrem en un espiral del que costarà invertir-ne la tendència. Si els únics treballadors que tenen seguretat laboral (i confiança) deixen de tenir-la, l'efecte “contagi” sobre el consum pot tenir efectes molt negatius.

Tots aquests arguments són econòmics (i polítics). No contemplo un debat sobre pressupostos parlant d'alçades de mires, de dignitats, de tàctiques, etc. El que m'importa (com al 99% del catalans i catalanes) és a qui afecten els pressupostos no amb qui es voten. El PP té grup propi a la cambra catalana i té dret a influir en el govern com cregui convenient, només faltaria. De la mateixa manera CiU té dret a presentar un pressupostos que agradin més al partit de Rajoy que als qui ens reclamen estar a l'alçada del moment.