No crec en els dogmes, crec en les
matemàtiques. No sóc ateu per una qüestió ideològica o
filosòfica, sinó científica. Déu és una hipòtesi que no ha
estat demostrada. Tampoc sóc socialdemòcrata per ideologia, ho
sóc per què crec que és un model més eficaç que les seves
alternatives vigents (o el menys ineficaç dels models actuals,
si voleu). És per aquest motiu que les esquerres s'equivoquen (ens
equivoquem) quan eludim un debat enlloc de contraposar els nostres
arguments. El sistema de finançament de la sanitat pública n'és un
bon exemple. Jo estic en contra del co-pagament (millor seria
anomenar-lo re-pagament) per motius pràctics, no ideològics.
Els que defensen les mesures de
co-pagament sovint usen l'argument del finançament de la sanitat
pública. És evident que aquesta és deficitària (concretament a
Catalunya té un dèficit anual de 1.000 M€). Davant
d'aquesta xifra tenim dues opcions: gestionar millor o buscar
noves formes de finançament. És sorprenent que el que s'auto-anomena “govern dels millors” hagi optat per la segona
opció quan en campanya va prometre la primera.
Al meu entendre per reduir aquest
dèficit a llarg termini i de forma estable i no a corre-cuita hi ha
un seguit de mesures alternatives a les retallades i el co-pagament.
1- No tocar els programes de
prevenció ni detecció precoç de malalties. Aquests programes
no COSTEN diners, ESTALVIEN diners. Per cada € invertit en aquests
programes n'estalviem 5 en tractaments futurs.
2- Promoure l'atenció de
proximitat i a distància. Tancar CAPs o reduir el pressupost de
l'atenció telefònica (Sanitat Respon) provoca més cues a urgències
i hospitals reduint l'eficàcia i augmentant el cost del tractament.
3- Nova taxa sobre aliments rics
en greixos saturats, sucres i sal. Imitant el que ja han fet
Dinamarca o Hongria i, que a més de reduir el dèficit, ha servit
per prevenir noves malalties.
4- Reduir el pes de la factura farmacèutica. Seguir amb la línia iniciada el 2003 pel govern
d'esquerres que va aconseguir reduir el pes de la factura farmacèutica passant del 25,1% del 2003 al 15,5% el 2010.
Motius
pedagògics
El segon argument que sol usar-se és
el de la gent que va al metge a passar l'estona i a fer perdre el
temps al personal sanitari. És evident que hi ha casos d'aquests,
però convertir en categoria el que és anècdota ja comença a ser
un costum d'aquest govern (com en el cas de la PIRMI). A més
sorprèn molt que els que criticaven mesures com els radars o
l'àrea verda pers ser “només recaptatòries” ara justifiquin
els co-pagament per ser “només pedagògic”.
El que cal és educar la població a
tenir cura del seu cos i a seguir uns hàbits saludables, és a dir,
cal evitar que la gent emmalalteixi no que la gent vagi al metge
un cop ha emmalaltit.
1- Promoure l'auto-diagnòstic.
Poques mesures són tan eficaces per combatre el càncer de mama o de
pell com les que un ciutadà pot fer a casa seva de forma regular
abans d'esdevenir pacient. Cal estendre aquests programes enlloc de
retallar-los.
2- Promoure els bons hàbits.
No cal ni entretenir-se a explicar la utilitat dels programes que
combaten al tabaquisme, l'alcoholisme, el sedentarisme, etc.
3- Limitar l'accés de nens i
joves a productes rics en greixos saturats i en sucre. És
sorprenent com alguns dels partits més favorables al co-pagament per
motius pedagògics voten un cop i un altre en contra de prohibir les
màquines de vènding a escoles i instituts sabent que l'obesitat
infantil i juvenil no para de créixer. Fins i tot caldria estudiar
la limitació, com han fet alguns països, de determinats productes
alimentaris en horari infantil.
4- Controlar l'ús antibiòtics.
El mal ús d'aquests és responsable de l'aparició de resistències a malalties comuns que, a més, són la primera causa d'absentisme
laboral.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada