Internet canvia les nostres ments?

Els darrers temps la por a Internet i als canvis que comporta han revifat, en bona part gràcies (o per culpa de) la publicació del llibre de Nicholas Carr “Superficials. Internet està canviant les nostres ments?”. La tesi dels qui volen compartir i estendre la seva desconfiança cap a les noves tecnologies és senzilla i des de fa mil·lennis que es pot resumir amb una frase: “cada nova tecnologia ens canvia” i implícitament ells defensen que per empitjorar. 

Internet ens canvia?

Si, evidentment. La seva tesi és una evidència històrica que ningú nega. Cada nova tecnologia ens ha canviat, no només pel que fa a la nostra forma de viure, sinó fins i tot ha modulat el nostre cervell i ha canviat la nostra forma de processar dades o senzillament de memoritzar-les. Internet canvia les nostres ments igual que ho van fer els ordinadors, o la màquina d'escriure, o l'impremta, o els pergamins o l'escriptura cuneïforme. Des que vàrem descobrir a usar el foc fa uns 600.000 anys que cada nova tecnologia ens ha canviat, i aquest cop no serà diferent.

Pitjor respecte a qui? O respecte a quan?

El principal error que cometen els que al·leguen que Internet empitjora la nostra capacitat de lectura o concentració davant d'un llibre o de l'estudi és que no posen un marc de referència. Amb Internet llegirem pitjor que qui? Que el 99% de la població analfabeta que hi havia a molts continents fa només un parell de segles? O serem menys capaços d'estudiar que els qui desconeixien els virus, la genètica, l'heliocentrisme, l'electricitat o la gravetat? Avui l'alumne més endarrerit de la pitjor classe de Catalunya té més coneixements, i més accés a coneixements, que Aristòtil i Sòcrates junts. Els qui defensen que Internet ens empobreix realment creuen que durant els darrers 150.000 anys la majoria de la població gaudia d'una educació i una cultura similars a la seva?

Cal tenir por dels canvis?

Només hi ha una cosa que és tant constant com els canvis provocats per les noves tecnologies, i és la por d'una part dels Homo sapiens cap a aquestes novetats. Hi ha escrits antiquíssims que ja avisen de com les generacions més joves no respectaven les velles tradicions i es distreien amb noves eines i descobriments. La por a la novetat és tan antiga com la tecnologia mateixa. Però si mirem enrere podem tenir cap dubte que la ciència i la tecnologia no ens han alliberat de mites, malalties i perills?

Però les tecnologies que els Homo sapiens hem desenvolupat en els darrers 150.000 anys no només ens han aportat més benestar i llibertat. Els qui pateixen per com afectarà Internet a la cultura haurien de recordar que sense matemàtiques ni hi hauria arquitectura ni, per tant, la Pedrera. Sense la química no haurien existit la fotografia ni el cinema ni, per tant, 2001: Una Odissea de l'espai. 

El que ens hauria de preocupar no és que hi hagi prop de 4.000 milions d'humans que ara usin un senzill smile com ;-) per acomiadar-se via SMS enlloc de fer-ho amb els formalismes que usaven els nostres avis i àvies, sinó com aconseguim que els altres 3.000 milions tinguin accès a aquesta tecnolgia. Només qui vol seguir gaudint d'un avantatge diferencial tecnològic pot posar pegues a la generalització dels smartphones o Internet. 

Fins a la propera blocada ;-)