El 13 de maig de 1984 Johan Cruyff
es retirava com a jugador de futbol a l'edat de 38 anys (els que jo
faig avui). Aleshores en tenia 10 i recordo força bé aquell dia
gràcies a la meva mare, força futbolera, que va avisar-me que
deixés de parar taula uns instants i mirés com (crec recordar al
programa Estudio Estadio de La 2) el mag holandès
s'acomiadava com a jugador amb la samarreta...del Feyenoord! Jo m'havia aficionat al futbol durant
el mundial del '82 i a part del Barça no coneixia gaires clubs
d'altres lligues, així que en aquell moment no em va semblar tant
estrany com deien els locutors que Cruyff jugués el seu darrer
partit amb l'etern rival de l'Ajax. Però amb els anys vaig anar
coneixent més detalls d'aquella “traïció” tal i com sovint la
titllaven alguns periodistes esportius. El nom de Johan Cruyff sempre anirà lligat al Barça i a l'Ajax, l'equip que el va veure néixer com a jugador i com entrenador. Per això no és d'estranyar que decidís retirar-se a la lliga holandesa. El 1983, després de guanyar la lliga amb l'Ajax, l'equip d'Amsterdam li comunica que amb 37 anys ja és massa gran per jugar a futbol i, per tant no el renovarà. Cruyff, però, creia que encara li quedava futbol i decideix fitxar per l'arxi-enemic del seu equip per jugar-hi una temporada, en la que, per cert, guanya lliga i copa.
Molts atribueixen a una revenja de
Cruyff aquesta darrera temporada. Potser ho va fer per despit, o
potser no. Ara que compleixo la mateixa edat amb la que el flaco
es va retirar entenc molt millor la seva decisió. Només es viu
un cop, i Cruyff sabia que o bé aprofitava aquella temporada o mai
més tornaria a jugar a futbol. Què havia de pesar més? Acatar
la decisió dels dirigents del seu club o el seu desig de poder
seguir fent gols, encara que només fos un any més. El fet que la
darrera temporada de Cruyff fos excel·lent és el menys important.
Encara que hagués estat un desastre i, els dirigents de l'Ajax
haguessin encertat pre-jubilant-lo, ell tenia dret a tornar-ho a
intentar.
La vida és molt curta, massa. I no hi
ha res esperant-nos més enllà d'aquesta existència. Cal aprofitar
cada instant per fer allò que ens agrada o allò en què creiem. I
amb els anys, mirant enrere, et pots penedir d'haver fallat moltes
ocasions de gol o haver desaprofitat algun que altre penal, però mai
has de penedir-te de no haver-lo xutat. Hi ha moltes decisions
del Cruyff entrenador que no comparteixo, però totes queden en segon
terme davant el més important que va transmetre al club i a una
generació de culers: la necessitat de tornar-te a aixecar i
tornar-ho a intentar, ja que no existeix derrota més gran gran que
abandonar un somni.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada