Angela
Merkel ha anunciat que el fons de rescat europeu superarà el bilió
(si, amb B) d'euros. Aquesta quantitat no és ni un préstec ni
una despesa. El Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) és un
aval per donar tranquil·litat als mercats i als inversos
estrangers (algú ha provat de donar-los til·la?). Ara bé, com tots
els avals pot ser que s'hagi de pagar (Merkel fixa un màxim del 20%
al 30%) en cas que algun país de la UE no pugui fer front als deutes
contrets.
La
xifra però no és gens menyspreable, i com sempre convé
quantificar-la. Per fer-nos una idea, per tranquil·litzar la colla
de Moody's cal un aval que és 3 vegades els pressupost de l'estat
espanyol d'enguany (xifrat en més de 362.459 M€). I també és
més de 3 cops els pressupost federal alemany, que aquest 2011 és de
303.800 M€. (A primera vista pot sorprendre que el govern de Madrid
gestioni un pressupost més alt que no pas el que aprova el
Bundestag, però això es deu l model federal alemany on bona part
dels ingressos els gestionen directament els lands de forma
eficient i envejable pels catalans).
Sovint
es carreguen “els neulers” de la baixa participació electoral en
els partits polítics (que segur que han de millorar moltes coses,
començant per les seves prioritats a curt termini) però també és
cert que la sensació general és que és més transcendent el que
decideixi el BCE (Banc Central Europeu) o el FMI (Fons Monetari
Internacional) que no pas el que ens hi juguem el proper 20 de
novembre. En un panorama com aquest, no ens ha d'estranyar el poc
interès per unes eleccions espanyoles que ja estan a la cantonada.
En
tot cas, el 20 de novembre es poden decidir moltes o poques coses,
però és evident, que mentre els ciutadans no puguem votar
directament el president del BCE o del FMI hem d'aprofitar la única
eina que tenim al nostre abast: la política, per modesta i ineficaç
que sembli, ja que el 99% de la població no en tenim cap altra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada