Hi
ha una “regla” estadística que afirma que si els Washington
Redskins (un equip de
futbol americà) guanya el
darrer partit a casa abans de les eleccions presidencials
nord-americanes, el partit que en aquell moment ocupa la Casa Blanca
guanyarà les eleccions
(pel que fa al vot popular).
De fet, no és una llegenda urbana, és un fet estadísticament cert,
ja que sempre s'ha complert el pronòstic (des de 1937, any de
fundació de l'equip de la NFL, s'ha complert en 18 de 18 ocasions).
Excepte per a
supersticiosos i místics és evident que la relació entre un
fenomen i l'altre és inexistent
i no deixa de ser una estadística curiosa, fins que algun dia deixi
de complir-se.
A
menys d'un més per a les eleccions (en aquest cas espanyoles) és
evident que l'anunci de cessament definitiu de l'activitat armada
d'ETA voldrà ser aprofitat en clau electoral
especialment, però no exclusivament, pels qui pretenen atribuir-se
mèrits que potser no els corresponen i pels qui aprofitaran per
portar l'aigua al seu molí. Crec
que en uns moments com els actuals és imprescindible deixar que el
conjunt de la societat basca marqui el seu propi tempo
i camí a seguir, sense
ingerències de Madrid ni París, però tampoc les que poden ser
fetes amb molt bona intenció des de Catalunya.
En
aquest sentit només m'interessa destacar 4 aspectes sobre els procés
i les seves causes i conseqüències:
Primer:
Sóc dels que creu que la
fi d'ETA s'ha produït malgrat
la llei de partits i no
gràcies a la llei
de partits. Igual que en
el fenomen dels Redskins hi haurà qui voldrà veure'n una causa
efecte, però crec que en aquest procés hi ha contribuït més
l'esquerra abertzale que apostava per una sortida pacífica, és a
dir Aralar, que no la prohibició per part de l'estat de les
inacabables marques blanques. Un cop dit això, també cal admetre
que les previsions que molts havíem fet sobre que la llei de partits
reforçaria la estratègia ramada no s'han complert.
Segon:
Crec que la principal
causa de la fi d'ETA és diu societat del segle XXI.
Les noves tecnologies, les noves inquietuds ciutadanes, les noves
formes de mobilització, però
sobretot el fet que la gent disposada a matar, o morir, per la pàtria
(o
per cap altra causa)
afortunadament és cada cop menor ha estat la principal raó del
progressiu debilitament d'ETA.
La seva estratègia violenta senzillament no té espai ni massa
crítica suficient per sobreviure en aquest temps que estem vivint.
Tercer:
No he patit mai aquesta febre anomenada “basquitis”. Crec que als
Països Catalans ja tenim prou reptes com per interferir en el
d'altres pobles, per això crec
que el millor que podem fer els conjunt de forces polítiques del
nostre país és deixar fer a la societat basca que,
sense cap mena de dubte, és qui millor sap què li convé.
En aquest sentit, em sembla un error voler relacionar la fi d'ETA amb
la consulta d'Arenys de Munt, que nosaltres tinguem “basquitis”
no vol dir que ells tinguin “catalanitis”. Admeto que una part de
l'independentisme basc fa temps que mira cap a Catalunya (ho va fer
durant la constitució del govern d'esquerres el 2003), però dir que
la direcció d'una banda armada s'ha fixat en les consultes per
decidir el seu final crec que és negatiu per a les 2 parts.
Quart:
Començava parlant de l'estrany fenomen dels Washington Redskins i
les eleccions a la Casa Blanca. Doncs bé, la història només
trobarà un fenomen encara més inexplicable que aquest i serà el
mandat de Zapatero que va començar amb la retirada de les tropes
d'Iraq (merit seu) i acaba amb la el cessament definitiu de les
accions armades d'ETA (i no pas per mèrit seu). Però sigui com
sigui els llibres d'història el recordaran per aquests 2 fets i
oblidaran la seva desastrosa gestió durant els 7 anys i mig que van
d'una notícia a l'altra. Sovint
fer cas de les dades analitzades de forma aïllada pot portar a
errors. Jutjar Zapatero per aquests 2 fets seria tant erroni com
negar-li la sort d'haver estat el lloc oportú en el moment precís.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada