divendres, 21 d’octubre del 2011

El final d'ETA i els Washington Redskins

Hi ha una “regla” estadística que afirma que si els Washington Redskins (un equip de futbol americà) guanya el darrer partit a casa abans de les eleccions presidencials nord-americanes, el partit que en aquell moment ocupa la Casa Blanca guanyarà les eleccions (pel que fa al vot popular). De fet, no és una llegenda urbana, és un fet estadísticament cert, ja que sempre s'ha complert el pronòstic (des de 1937, any de fundació de l'equip de la NFL, s'ha complert en 18 de 18 ocasions). Excepte per a supersticiosos i místics és evident que la relació entre un fenomen i l'altre és inexistent i no deixa de ser una estadística curiosa, fins que algun dia deixi de complir-se.

A menys d'un més per a les eleccions (en aquest cas espanyoles) és evident que l'anunci de cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA voldrà ser aprofitat en clau electoral especialment, però no exclusivament, pels qui pretenen atribuir-se mèrits que potser no els corresponen i pels qui aprofitaran per portar l'aigua al seu molí. Crec que en uns moments com els actuals és imprescindible deixar que el conjunt de la societat basca marqui el seu propi tempo i camí a seguir, sense ingerències de Madrid ni París, però tampoc les que poden ser fetes amb molt bona intenció des de Catalunya.

En aquest sentit només m'interessa destacar 4 aspectes sobre els procés i les seves causes i conseqüències:

Primer: Sóc dels que creu que la fi d'ETA s'ha produït malgrat la llei de partits i no gràcies a la llei de partits. Igual que en el fenomen dels Redskins hi haurà qui voldrà veure'n una causa efecte, però crec que en aquest procés hi ha contribuït més l'esquerra abertzale que apostava per una sortida pacífica, és a dir Aralar, que no la prohibició per part de l'estat de les inacabables marques blanques. Un cop dit això, també cal admetre que les previsions que molts havíem fet sobre que la llei de partits reforçaria la estratègia ramada no s'han complert.

Segon: Crec que la principal causa de la fi d'ETA és diu societat del segle XXI. Les noves tecnologies, les noves inquietuds ciutadanes, les noves formes de mobilització, però sobretot el fet que la gent disposada a matar, o morir, per la pàtria (o per cap altra causa) afortunadament és cada cop menor ha estat la principal raó del progressiu debilitament d'ETA. La seva estratègia violenta senzillament no té espai ni massa crítica suficient per sobreviure en aquest temps que estem vivint.

Tercer: No he patit mai aquesta febre anomenada “basquitis”. Crec que als Països Catalans ja tenim prou reptes com per interferir en el d'altres pobles, per això crec que el millor que podem fer els conjunt de forces polítiques del nostre país és deixar fer a la societat basca que, sense cap mena de dubte, és qui millor sap què li convé. En aquest sentit, em sembla un error voler relacionar la fi d'ETA amb la consulta d'Arenys de Munt, que nosaltres tinguem “basquitis” no vol dir que ells tinguin “catalanitis”. Admeto que una part de l'independentisme basc fa temps que mira cap a Catalunya (ho va fer durant la constitució del govern d'esquerres el 2003), però dir que la direcció d'una banda armada s'ha fixat en les consultes per decidir el seu final crec que és negatiu per a les 2 parts.

Quart: Començava parlant de l'estrany fenomen dels Washington Redskins i les eleccions a la Casa Blanca. Doncs bé, la història només trobarà un fenomen encara més inexplicable que aquest i serà el mandat de Zapatero que va començar amb la retirada de les tropes d'Iraq (merit seu) i acaba amb la el cessament definitiu de les accions armades d'ETA (i no pas per mèrit seu). Però sigui com sigui els llibres d'història el recordaran per aquests 2 fets i oblidaran la seva desastrosa gestió durant els 7 anys i mig que van d'una notícia a l'altra. Sovint fer cas de les dades analitzades de forma aïllada pot portar a errors. Jutjar Zapatero per aquests 2 fets seria tant erroni com negar-li la sort d'haver estat el lloc oportú en el moment precís.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada