La Simó tenia raó

El passat 3 de setembre al faristol del Parlament l’Anna Simó va vaticinar que l’acord sobre finançament (tot i que ara alguns se’n penedeixen) s’assoliria en el marc del debat d’orientació de política general (altrament dit debat de política general).

En aquell moment algunes persones van menystenir el pronòstic dient que no tenia cap base. Coneixent l’Anna no crec que fes aquesta afirmació basant-se en cap bola de vidre, més aviat devia fer-ho preveient que cap partit voldria ensenyar les cartes abans de les intervencions del dimecres d’aquesta setmana. De fet, la majoria de mitjans van estar molt pendents dels parlaments de dimecres, especialment pel matí on van intervenir Mas, Iceta i Puigcercós, i probablement el debat hauria perdut “audiència” si CiU hagués anunciat el seu posicionament amb anterioritat.

A més la resolució conjunta sobre finançament ha tingut una trajectòria molt similar a la de l’Estatut del 30-S: una primera fase excessivament llarga de declaracions i contradeclaracions dels 2 partits amb més representació parlamentària; els intents (finalment) fructífers d’Esquerra per bandejar els partidismes i arrossegar CiU i PSC al consens; i les matisacions de l’acord al cap de poques hores d’haver-lo signat.

Esperem que la darrera fase no segueixi el camí de l’EAC. Jo, per si de cas, li demanaré a l’Anna que m’ajudi a fer la travessa d’aquest cap de setmana.