Patriotisme social

Des del seus orígens Esquerra Republicana de Catalunya ha estat l’únic partit que ha defensat que les llibertats individuals i les llibertats col•lectives són indestriables les unes de les altres. Al nostre país hi podem trobar formacions que aposten per avançar en el camp de les llibertats col•lectives però no de les individuals i altres que creuen el contrari. Fins i tot n’hi ha que no aposten per cap de les dues formes de llibertat. El projecte d’Esquerra, però, ha estat i és un projecte republicà, independentista i d’esquerres (per cert, l’ordre no ha d’alterar el producte polític).


Aquesta voluntat de suma entén que per assolir la creació d’un estat propi cal la suma de persones que sense ser nacionalistes poden veure en la independència una eina per arribar a quotes de llibertat i benestar inassolibles dins de l’estat espanyol.

Algunes persones poden creure que després de gairebé vuitanta anys d’història i cent dies des del darrer congrés nacional d’ERC, sembla absurd tornar a obrir el debat sobre si és primer l’objectiu nacional o el social. Aquest és, malauradament, un debat que les diferents corrents independentistes mai han tancat de forma clara i cada x anys es torna a obrir la caixa de pandora del sobiranisme.

Des del meu punt de vista el debat és el moll de l’ós de quina ha de ser l’estratègia per arribar a la construcció d’un estat propi en el sí de la Unió Europea. Aquesta fita que alguns defineixen com a somni o com a horitzó i altres ens hi referim com a eina o necessitat, no té per que tenir una única estratègia. Fins i tot m’atreviria a dir que és positiu que els independentistes tinguin diferents estratègies i puguin optar per diferents formacions polítiques. En aquest sentit la possible creació d’un partit independentista que no aposti per l’avenç en l’assoliment de les llibertats individuals o no vinculi la creació d’un estat propi amb una millora del benestar, no ha de ser vist com una mala notícia, encara que a molts ens costi d’entendre com es poden desvincular uns objectius dels altres.


*Article publicat a www.crònica.cat