La dreta gestiona millor...els marcs de referència

Aquests darrers dies Hongria ha aconseguit un protagonisme no habitual en aquest “petit” país situat a l'est d'Europa. El partit conservador Fidesz, que va guanyar les eleccions amb una majoria aclaparadora, ha iniciat una reforma de la constitució sota una visió reaccionària que, a part d'afavorir-lo políticament i electoralment, suposa una important regressió en temes de llibertats individuals prohibint els matrimonis homosexuals, l'avortament o definint el cristianisme com a base del país. Totes elles mesures indispensables per sortir de la crisi, per cert, motiu pel qual va guanyar les eleccions, no pas per la reforma de la carta magna hongaresa.

Efectivament el Fidesz va prometre 1.000.000 de llocs de treball (sic) en un país de 10.000.000 d'habitants que, segons ells, estava al límit de la bancarrota per la pèssima gestió del govern anterior. En els 8 mesos de govern, però, l'atur no només no s'ha reduit sinó que ha seguit augmentant, i ara, la reforma constitucional sembla una excel·lent idea per distreure el personal de les promeses incomplertes i crear una cortina de fum per no parlar de la crisi. Aquest no és un esquema únic d'aquest país ni d'aquest partit. Segur que el guió us sona:

1. la crisi és culpa dels que governen;

2. cal un govern ple de bons gestors (de dretes evidentment) que redreci la situació;

3. es prometen llocs de treball;

4. un cop al poder es diu que la situació és pitjor del que havia reconegut el govern anterior;

5. i finalment, es diu que per sortir de la crisi no n'hi ha prou amb mesures econòmiques i cal apel·lar als valors!

No és gaire diferent de l'esquema seguit per un PP que s'ha passat anys a l'oposició demanant rebaixar els impostos i prometent crear llocs de treball i gestionar millor i que en el seu primer consell de ministres anuncia la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs. Ni tampoc dista molt de l'executiu de Cameron i Clegg que va aconseguir fer responsable de tots els mals del país a Gordon Brown i que al final no han tingut més remei que recòrrer al patriotisme més anti-europeu i tronat per remuntar a les enquestes. I ja més a prop nostre, no és gens allunyat de l'esquema d'una CiU que va donar la culpa de tot al Tripartit i va prometre reduir l'atur a la meitat (recordeu aquesta promesa?). Ara Mas ja no parla d'ocupació, sinó dels valors de l'esforç i l'austeritat com a receptes per sortir de la crisi i que res tenen a veure amb un govern de gestors de primer nivell que havia presentat com a recepta.

Els governs conservadors no són millors gestors per “la gràcia del Senyor”. Hi ha governs eficients a la dreta i a l'esquerra, i n'hi ha de dolents en ambdós costats. En tot cas, jo defenso mesures econòmiques anticícliques i sóc dels que creu (com he argumentat en múltiples ocasions en aquest bloc) que la despesa en estat del benestar a la llarga estalvia diners i, per tant, és més eficient. En el que si que la dreta acostuma a ser més eficaç és a l'hora de fixar els marcs de debat i de referència. Té l'encert i la capacitat per situar al centre de l'ordre de prioritats aquelles que més li convenen, i té la valentia per canviar-les de seguida que ja no li fan servei o la perjudiquen.