Hi ha qui creu que algunes
decisions són “massa importants” per què les prenguin els
ciutadans. Hi ha qui no confia en les persones i creu que és
millor altres institucions decideixin per nosaltres. Alguns pensen
que no som prou grans per saber si volem o no fumar-nos un porro de
marihuana. Són els mateixos que pensen que el nostre cos no ens
pertany i no tenim dret a decidir posar fi a la nostra vida si
això ho hem decidit, o no podem decidir interrompre un embaràs.
Són els mateixos que pensen que una comunitat no pot decidir sobre
el seu futur polític, com Catalunya, o el seu futur econòmic, com
Grècia.
Sorprèn que després de setmanes en
què unes poques agències de ràting han decidit que la prioritat
dels estats sigui la de tornar el deute i tallar d'arrel el dèficit,
ara hi hagin tants nervis perquè Grècia hagi decidit consultar la
població sobre aquestes mesures. Quina por hi ha? Que els
ciutadans grecs no estiguin d'acord amb les mesures? Doncs se
n'hauran de buscar altres, no? En això consisteix la democràcia que
ells mateixos van contribuir a desenvolupar.
Algunes veus critiquen que en
realitat Papandreu ha pres aquesta decisió des del tactisme
electoral i sense pensar en l conjunt de la UE, però això no
treu pas valor al referèndum. És evident que tots, tots, els caps
d'estat pensen en l'electorat del seu estat, i a més és lògic. Els
partits polítics són maquinàries electorals, i com els equips de
futbol, busquen entrenadors que aconsegueixin victòries. Si els
partits no actuen pensant en el conjunt de la UE és senzillament
perquè no hi ha unes eleccions a nivell continental. Cap líder
de cap partit seguirà en el seu càrrec si té un projecte europeu
de futur però perd les eleccions locals, aquest és un dels
problemes de la construcció europea. I de fàcil solució. El dia
que hi hagi eleccions a la presidència de la UE de forma directa i
universal entre els ciutadans de tots els estats membres, el projecte
comú passarà a ser una prioritat política.
Avui dia encara costa d'imaginar
aquesta possibilitat, però personalment no en veig cap d'altra.
L'únic obstacle són les actuals estructures estatals, massa
feixugues i pesades per poder deixar pas a una descentralització
d'aquest tipus. Un cop més, el passat pot ser una herència a
gestionar pensant en les necessitats del futur, o pot ser una càrrega
que eviti prendre les decisions que el present requereix. Molts
historiadors coincideixen en el fet que si els grecs van ser una
cultura esplendorosa en el seu moment, va ser precisament perquè no
arrossegaven les pesades motxilles de la tradició que els haurien
impedit pensar en llibertat, com els hi passava a xinesos i
egipcis. La seva manca d'arrelament i hipoteques culturals els va fer
tenir la ment més oberta del planeta durant uns segles on, entre
altres coses, van començar a plantejar-se com s'han de prendre
les decisions col·lectives.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada