Fons
o forma? Darrerament es parla molt de la necessitat d'una nova
política, concretament d'una nova forma de fer política. Els
que em seguiu habitualment en aquest bloc ja m'heu llegit dir altres
cops que a la natura no es pot separar el fons de la forma. Cada
òrgan, cada espècie, cada ésser viu que ens envolta té una forma
i unes dimensions adaptades a les seves necessitats i el seu entorn.
La funció fa la forma i viceversa. Crec dons que el debat sobre
quina forma ha de tenir la nova política ha d'anar en paral·lel a
quines funcions i finalitats ha de tenir aquesta nova etapa en la
res-pública.
El
llibre La política vigilada. La comunicació en la era de
Wikileaks de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubí afronta
aquesta debat des de la comunicació però apel·lant a aquesta
necessitat de qüestionar el què es fa i com es fa. A
diferència de molts llibres de comunicació política que dediquen
massa pàgines a analitzar el color de la corbata dels candidats,
aquesta obra té la propietat de no perdre's en detalls secundaris
i plantejar algunes de les preguntes que hem de saber respondre, no
ja els que participem de forma activa en política, sinó tota la
societat en general.
És
un llibre fàcil de llegir i entretingut a l'abast de qualsevol
lector independentment dels seus coneixements previs sobre noves
tecnologies o comunicació política. Però el que més m'ha
agradat és l'optimisme que desprèn, i que comparteixo. No és
senzill mirar amb esperança el futur en els moments actuals, però
l'Antoni és capaç de fer-ho i transmetre-ho. Sempre he cregut
que la ciència i la tecnologia són els millors aliats que hem
tingut des que vàrem aprendre a controlar el foc fa aproximadament
600.000 anys. La política vigilada basa bona part
del seu optimisme en el convenciment que les noves eines,cada cop a
l'abast de més gent, jugaran un paper imprescindible en aquesta nova
etapa.
Una darrera recomanació, no llegiu el
llibre sense un punt d'accés a la xarxa a prop vostre (encar que
només siguin les 4 polzades d'un terminal mòbil). El llibre està
ple de referències a bones pràctiques polítiques a la xarxa que
fan imprescindible visitar-les amb els propis ulls per poder
entendre'n el paper que juguen. Massa vegades les males pràctiques a
internet treuen espai en els mitjans de comunicació a exemples com
els que podreu trobat en aquest llibre.
I una cita per acabar la recomanació:
“Una nueva y poderosa arma democrática está al alcance de
la mano de muchos ciudadanos. Nuestros móviles (...) tienen mucha
más tecnologia que toda la que se utilizó para llevar el hombre a
la Luna. (...) Este potencial genera nuevos equilibrios entre la
política y el activismo, permitiendo ejercer una ciudadanía activa,
crítica y comprometida a golpe de clic sin esperar instruccions, ni
aceptar dirigismos”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada