La plaça de la hispanitat, sis anys després

En el plenari del 6 d'octubre de 2005 els consellers d'Esquerra del districte de l'Eixample de Barcelona, en Roger Civit i un servidor, vàrem presentar una moció a favor del canvi de nom de la Plaça de la hispanitat de l'Eixample barceloní. La proposta va ser aprovada pels pèls, amb 2 vots favorables (els nostres) i 2 vots en contra (els del PP). La resta de formacions (PSC, CiU i ICV) es van abstenir i el president del Districte, en Jordi Portabella, va fer valer el seu vot de qualitat.

El canvi de nom havia estat proposat pel Casal Argentí de Barcelona i vàrem decidir fer-lo nostre tenint en compte que és una plaça sense adreces associades i, per tant, l'impacte de la mesura per a veïns i empreses era nul. Tenia un caràcter simbòlic, i per això no vàrem entendre les abstencions d'alguns grups. I tampoc vàrem entendre que la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat ignorés la proposta, que un cop aprovada ja no era d'un partit sinó d'un Districte.

Sembla que fos ahir, però han passat ja sis anys, i duran aquest temps he tingut l'oportunitat (i la sort) de veure en un temps rècord i fugaç altres aspectes de la política que aleshores desconeixia. Però la sensació que costa molt canviar les coses no només no ha disminuït sinó que ha augmentat. No és que els plenaris de districte a Barcelona tinguin poca o nul·la incidència en la vida de la ciutat, sinó que decisions preses en parlaments sobirans o en cambres que aspirem a que siguin plenament sobiranes també són constantment ignorades.

Sis anys després la plaça en qüestió segueix portant el mateix nom i el canvi d'alcalde no ha servit per desbloquejar una proposta aprovada. Els consellers de districte de la ciutat (de tots els partits) són persones que dediquen hores de la seva vida privada a servir als seus veïns i veïnes, però ni tenen les eines ni l'estructura per poder fer-ho amb eficàcia. Per aquest motiu, també en Roger Civit i jo mateix, vàrem ser els únics a votar contra l'augment de dietes que es va aprovar a inicis de la legislatura 2007-2011. Crèiem, i creiem, que si ni tan sols tenim la capacitat de canviar el nom d'una plaça no estava justificat el canvi en la remuneració.

A part del nom de la plaça el que tampoc ha canviat és el convenciment que tot allò de positiu que m'ha donat la vida (i ha estat moltíssim) ha de ser retornat servint a la comunitat des del lloc i de la manera que pugui. Sovint en política dediquem massa hores a temes no estrictament relacionats amb allò que un dia va fer-nos aixecar del sofà i entrar a militar en una formació política (en el meu cas fa 15 anys). De tant en tant és positiu aturar-se a pensar si allò a què dediques tants esforços és el més important, o només és el més urgent.