Del setge a la malària al naixement de l'ecologisme

Sovint ens queixem que els mitjans de comunicació presenten més atenció a les males notícies que no pas a les bones, però potser també hem d'admetre que els primers que dediquem més temps a les males notícies que a les bones som els propis espectadors. Avui ens hem aixecat amb la notícia, una de les bones, que un grup d'investigadors ha presentat els primers resultats sobre la vacuna RTS,S/AS02A amb una eficàcia al voltant del 50%. El primer que hauríem de fer és valorar fins a quin punt és una bona notícia, o si es confirmen les previsions, una gran notícia.


La malària (o paludisme) infecta més de 200 milions de persones cada any, causant més d'un milió de morts anuals, la majoria infantils. De fet, provoca la mort d'un nen cada 30 segons (és a dir que en el temps de llegir aquesta blocada hauran mort 5 o 6 nens i nenes). Amb aquestes dades ja podem veure que estem parlant d'una enorme notícia que pot millorar la vida del 40% de la població mundial (els 2.400 milions de persones que viuen en algun dels 100 estats on aquesta malaltia és endèmica).

El mèrit d'aquest avenç està molt repartit en l'espai i el temps. D'una banda no es deu una investigació localitzada en un sol país o laboratori, sinó que és el fruit d'un programa que ha involucrat milers d'investigadors de tot el planeta. De l'altra, és també conseqüència de més d'un segle de setge a la malaltia i que, fins ara, ha donat almenys 3 premis Nobel a avenços relacionats:
El 1902 a Ronald Ross, per demostrar que es transmet pels mosquits.
El 1907 a Charles Louis Alphonse Laveran per haver descrit els Plasmodium.
El 1948 a Paul Hermann Müller per haver proposat el DDT per eliminar els mosquits responsables de la transmissió.

De tots els remeis contra la malària, durant un temps va semblar que el DDT era el més eficaç. Efectivament per allà on “passa” el DDT no sobreviu cap mosquit. És un producte tant demolidor amb els mosquits com amb altres espècies, fins al punt que alguns exèrcits van aprofitar el descobriment del Dr Müller amb finalitat militars. Així, durant la guerra de Vietnam, l'aviació nord-americana ruixava extenses zones de selva on s'amagava la guerrilla vietnamita. Un estudi fet l'any 1994 va posar de manifest que a les zones afectades els habitants encara presentaven uns índexs de DDT en sang perillosos.

Aquesta situació va conduir Rachel Louis Carson l'any 1962 a publicar el llibre Silent Spring (La primavera Silenciosa), que molts (entre ells Al Gore) consideren el tret de sortida al moviment ecologista. Encara avui dia, podem trobar articles que culpen la Dra. Carson de la no eradicació de la malària, ja que 10 anys després de la publicació del llibre es va prohibir el DDT. Però els advertiments de Silent Spring no eren opinions o hipòtesis sense demostrar, eren conclusions científiques basades en el mateix mètode que ara ha permès desenvolupar la vacuna de la que avui ens alegrem.

La ciència ens mostra els camins que podem seguir i, sobretot, les possibles conseqüències que tindrà cadascun d'aquests camins. Avui és un dia per felicitar els doctors Müller, Ross, Laveran, Pedro Alonso i evidentment Manuel Elkin Patarroyo (encara que la seva vacuna no fos tant eficaç com la que avui es presenta). Però també per les doctores Carson que també han contribuït a marcar el millor camí a seguir per combatre aquesta malaltia.