Entrevista publicada a OnlyNews el dia 15 de novembre de 2010 que podeu consultar aquí.
Continuem la publicació de col·laboracions al bloc amb la breu entrevista a l’Ignasi Llorente, portaveu i secretari d’Imatge i Comunicació d’ERC. L’Ignasi va néixer a Barcelona el 1973, té estudis de Medicina per la Universitat Rovira i Virgili, i és postgraduat en Desenvolupament de Comerç Urbà per la UOC. Abans havia estudiat a la Scuola Elementare Italiana i al Liceo Italiano di Barcellona, d’on li venen les seves vinculacions amb Itàlia i la seva afició per l’azzurra. Tot i que la major part de la seva trajectòria professional l’ha desenvolupat com a consultor en TIC, els darrers anys ha estat vinculat professionalment a la Federació de Municipis de Catalunya i posteriorment al Departament de Governació com a Assessor de Projectes Transversals al Territori. Milita a ERC des del 1996, sempre a la secció local de l’Eixample, el barri on va néixer. Ha estat conseller-portaveu d’aquest districte des de 2003 fins el juliol de 2010. Moltes gràcies per les respostes, Ignasi.
Com està seguint la campanya en aquests moments? Quin tipus de mitjans utilitza per estar informat?
Sóc el Prortaveu i Secretari d’Imatge i Comunicació del partit i una les meves tasques habituals fora de campanya és el seguiment de tots els mitjans de comunicació que hi ha disponibles. Tant els tradicionals: premsa, ràdio, TV… com Internet i les diferents xarxes socials. En campnya aquesta activitat s’intensifica però no canvia substancialment.
On creu que pot estar la clau del resultat final?
La clau està en mobilitzar els que dubten, aquells que no saben si tornar-nos a fer confiança o abstenir-se. I sobretot el grau de participació, si som capaços de mobilitzar l’electorat farem un bon resultat.
Quin creu que és el candidat que millor comunica el seu discurs? Per què?
Joan Puigcercós, sense cap mena de dubte. És sincer i espontani, això li permet no caure en els estereotips de la comunicació política i la gent el veu molt proper. Té un tó fresc i natural que arriba a la gent, i agrada.
Creu que les limitacions pressupostàries poden influir en la campanya i fer apostar els partits pels nous canals de comunicació 2.0?
Evidentment, sobretot a aquells partits que no tenim un pressupost de campanya il·limitat, com és el cas d’Esquerra. Les noves tecnologies ens aporten eines que ens ajuden a difondre el nostre missatge i amb una relació resultats/inversió molt i molt alta.
Quin mitjà de comunicació (televisió, Internet…) creu que serà el més influent durant la campanya?
Seguirà sent la televisió, i totes les enquestes així ho indiquen, tot i que està perdent l’hegemonia que tenia en anteriors comicis en favor d’Internet i les xarxes socials.
Què n’opina de la relació que tenen els polítics i els partits amb les eines de comunicació 2.0? Creu que se’n fa un bon ús?
Ens haurien de preguntar sobre la relació dels partits amb els mitjans de comunicació en general, ja que els mateixos errors i encerts que es cometen en els mitjans tradicionals també els acaben cometent en els nous mitjans. Pel que fa a l’ús hem de remarcar que estem en fase d’aprenentatge i cal que tothom hi ajudi, especialment els experts. Haurien de tenir més paciència i ajudar-nos a partits i institucions a millorar l’ús d’aquestes eines. Si algú comet un error, i al principi és molt habitual cometre’n, cal tenir comprensió.
Quin és el principal valor diferencial que destacaria entre la campanya per les eleccions al Parlament i d’altres campanyes polítiques nacionals i internacionals?
Que no tenim un estat propi. Per tant estem fent eleccions a un Parlament sense plenes competències. Això fa que la discussió i la proposta de molts temes quedi limitada o condicionada a les actuals competències o la manera de com aconseguir-ne de noves.
Creu que la irrupció de nous partits (Reagrupament, Solidaritat Catalana…) enriquirà el debat o confondrà més els electors? Costarà més diferenciar el missatge?
Com a republicà em preocupa la gent que no vol participar en política, no pas els que que hi participen. L’aparició de noves forces no s’ha de veure mai com un problema. Cal confiar en la maduresa de l’electorat i tenir la certesa que la gent sap el que vota i ho fa a consciència.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada