Hi ha qui creu que la valentia consisteix en abandonar la lluita a mitja batalla. S’equivoca, i molt. La valentia és fer allò que creus (admetent que et pots equivocar) encara que no sigui el més còmode ni el més agraït. Des que dilluns passat Joan Puigcercós va tenir la valentia de presentar en roda de premsa la xifra objectiu de 3.800M€ a partir del tercer any d’aplicació del nou model de finançament, diverses persones s’han preguntat el perquè d’aquesta quantitat i no una altra.
El compromís d’Esquerra, i així es va incloure en el programa de les eleccions al Congreso de los Diputados del març de 2008, és la de reduir 1/3 el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Parlo de compromís perquè, com tothom sap, la nostra voluntat és reduir-lo completament i així ho hem defensat en solitari des dels anys noranta. Durant aquests anys els dos partit majoritaris a Catalunya han passat de negar l’existència d’aquest espoli a incloure’l de forma més o menys convincent en els seus programes electorals.
L’Estat espanyol, a demanda de Joan Ridao, fa tot just un any que va fer públiques les balances fiscals i va admetre que el dèficit amb Catalunya se situa al voltant dels 15.411M€, ja que segons el mètode de càlcul estaria entre un mínim de 13.064M€ i un màxim de 17.759M€. Un terç de 15.411M€ són 5.137M€ i aquesta ha de ser la xifra que Esquerra s’ha de marcar, si volem ser coherents tant amb el nostre programa electoral com amb la darrera ponència d’estratègia política aprovada per àmplia majoria en el Congrés Nacional de fa just un any.
Si als 1.200M€ que estan previstos per a infraestructures, segons la disposició addicional tercera de l’Estatut, hi afegim els 3.800M€ que Joan Puigcercós va explicar dilluns passat, i que coincideix amb la proposta feta per la Cambra de Comerç, ens dóna un total de 5.000M€, que correspon al terç de dèficit fiscal que Esquerra es va comprometre a reduir amb només una vintena de diputats al Parc de la Ciutadella i tres a la Carrera de San Jerónimo.
Com deia al principi, hi ha qui creu que la valentia consisteix en abandonar la lluita a mitja batalla. S’equivoca, i molt. La valentia és fer allò que creus (admetent que et pots equivocar) encara que no sigui el més còmode ni el més agraït. A Esquerra, afortunadament, hi ha molta gent que busca solucions i no aplaudiments. Això és valentia.
* article publicat a e-noticies.
L’Estat espanyol, a demanda de Joan Ridao, fa tot just un any que va fer públiques les balances fiscals i va admetre que el dèficit amb Catalunya se situa al voltant dels 15.411M€, ja que segons el mètode de càlcul estaria entre un mínim de 13.064M€ i un màxim de 17.759M€. Un terç de 15.411M€ són 5.137M€ i aquesta ha de ser la xifra que Esquerra s’ha de marcar, si volem ser coherents tant amb el nostre programa electoral com amb la darrera ponència d’estratègia política aprovada per àmplia majoria en el Congrés Nacional de fa just un any.
Si als 1.200M€ que estan previstos per a infraestructures, segons la disposició addicional tercera de l’Estatut, hi afegim els 3.800M€ que Joan Puigcercós va explicar dilluns passat, i que coincideix amb la proposta feta per la Cambra de Comerç, ens dóna un total de 5.000M€, que correspon al terç de dèficit fiscal que Esquerra es va comprometre a reduir amb només una vintena de diputats al Parc de la Ciutadella i tres a la Carrera de San Jerónimo.
Com deia al principi, hi ha qui creu que la valentia consisteix en abandonar la lluita a mitja batalla. S’equivoca, i molt. La valentia és fer allò que creus (admetent que et pots equivocar) encara que no sigui el més còmode ni el més agraït. A Esquerra, afortunadament, hi ha molta gent que busca solucions i no aplaudiments. Això és valentia.
* article publicat a e-noticies.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada