La cultura (o subcultura) punk, nascuda als suburbis londinencs als anys setanta, tenia com a eslògan «de derrota en derrota fins a la victòria fi nal». Hi ha qui creu que l’independentisme també ha de moure’s en aquests paràmetres, és a dir, que quantes més derrotes acumuli el país més possibilitats té de convertir-se en un estat europeu.
Crec sincerament que els independentistes hem de poder obtenir victòries parcials que ens acostin a la victòria global, i ara n’hem aconseguit una. Fa prop de vint anys que Esquerra va iniciar en solitari una campanya a favor del concert econòmic i l’objectiu era situar aquest debat en el centre de les preocupacions dels catalans. Després de vint anys reclamant en solitari la publicació de les balances fiscals, vàrem aconseguir que l’Estat espanyol reconegués el dèficit amb el Països Catalans ara fa un any, i allí es va començar a gestar una victòria que s’ha materialitzat aquest cap de setmana.
Ara cal saber-ho explicar i rendibilitzar. Però també, recordar que l’objectiu final, no el parcial, tampoc és el concert econòmic sinó la independència. Queda molt de camí per recórrer i moltes batalles per lliurar. Hem d’aprendre a
gaudir de les que puguem guanyar o ens pot passar com als darrers punks dels anys vuitanta, que van haver de canviar d’eslògan i van admetre que anirien «de derrota en derrota fins a la derrota fi nal.»
* article publicat a l’Esquerra Nacional
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada