Aquest dimecres s’han complert tres anys del pacte Mas-Zapatero que va deixar el procés de reforma estatutària vist per sentència, per no dir sentenciat, sorprenent a propis i estranys tant pel que fa a les formes com en el fons. Els instants posteriors a l’anunci del pacte van deixar mig país perplex (potser aquell dia va començar a gestar-se la Catalunya perplexa). Començant pels mateixos socis d’Unió i el seu cap visible fins a la resta de forces parlamentàries i mitjans de comunicació, tothom va quedar descol•locat fins i tot abans que es coneguessin els detalls de l’acord. I és que molta gent va trobar inaudit que una força parlamentària (per no dir mitja força ja que els seus socis no en sabien res) pactés en nom de tot un país. Aquest fet ja és prou estrany per sé, però encara es fa més greu quan aquest partit polític és a l’oposició i ha fet bandera durant anys de ser una coalició nacionalista.
