Eleccions i cortines de fum

Arran del Congrés Nacional de UDC ha tornat a sonar la vella (no pas bella) cançoneta de la sociovergència. De seguida alguns mitjans i la gran majoria de partits polítics s’han afegit a un debat que a bona part de la ciutadania del nostre país deu sonar a extraterrestre. En un context de crisi, amb una negociació de finançament incomplerta i amb una possible sentència del TC sobre l’Estatut, sembla kafkià perdre el temps debatent si caldria o no avançar les eleccions per fer possible la “gran coalició”.

Aquesta mateixa setmana hi ha com a mínim tres notícies que haurien de centrar bona part del debat al nostre país. D’una banda tenim l’aprovació del Pacte per a la Innovació i la Recerca que ha de suposar un impuls en el desenvolupament d’un nou model productiu. A més aquesta mateixa setmana s’aprovarà en sessió del Parlament la Llei de l’Oficina Antifrau, tant llargament reclamada pel nostre partit com boicotejada per altres grups de pressió. I finalment l’entrada al Parlament de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) que blinda la immersió lingüística i millora els requisits per accedir al concert econòmic, també hauria de ser motiu de debat en un país normalitzat.

Fins i tot, si en avorríssim, podríem dedicar les pàgines del rotatius catalans a debatre sobre les causes, i sobretot les solucions, de l’enorme frau fiscal que hi ha a Espanya, o com aconseguir que l’Estat espanyol inverteixi els 500 milions d’€ que falten per complir amb l’EAC, o com podem aplicar la Llei de Dependència amb el diners que Solbes no pot destinar a polítiques socials però si a ministeris sense competències, és a dir incompetents.

Però lluny d’això algunes persones prefereixen especular si el PSC s’entén millor amb en Duran que amb en Mas, o si en UDC prefereix Montilla o el líder de CDC com a president de la Generalitat. Algú podria pensar que tot plegat no és més que un cortina de fum per no haver de parlar ni de la LEC, ni de l’Oficina Antifrau, ni del Pacte per la Innovació, etc... no fos cas que alguns catalans i catalanes abandonessin per un moment el pessimisme que tant i tant convé a determinats partits i creguessin per un instant en la versió catalana del “Yes we can”.

+ article publicat a www.crònica.cat