Avui
es compleixen 5 anys de l'assassinat d'Anna Politovskaya. En aquest
temps la periodista nascuda a Nova York ha esdevingut un símbol de
la llibertat de premsa i la llibertat d'expressió. Però com sol
passar en aquestes situacions, que el seu sigui un dels casos més
recordats i coneguts no vol dir que sigui l'únic. De fet cada any
hi ha desenes de periodistes assassinats a tot el món, i els
amenaçats o agredits es compten per milers.
És
evident que, com afirma la dita, “la informació és poder”, i
des de temps immemorials qui ha volgut tenir poder ha hagut de
controlar les fonts d'informació. No ens ha d'estranyar doncs que
aquests dies moltes de les acampades d'arreu del planeta hagin
reclamat, al costat de poder participar de la presa de polítiques i
financeres, una informació veraç i transparent. La sensació de
moltes de les persones que s'han manifestat al Caire, Barcelona o
Nova York és que sovint algunes notícies no arriben mai a ser
publicades en els mitjans de més audiència.
Al
costat dels assassinats o agressions a periodistes també hi ha
mètodes més refinats, però tant o més eficaços, per poder
silenciar determinades informacions. Quedi clar que mai he cregut
en la teoria de la conspiració. Els humans som massa imperfectes
com per controlar des d'una base secreta amagada sota el desert de
Nevada el que publica o deixa de publicar un becari, amb un contracte
precari, d'una redacció de Barcelona. I amb les noves tecnologies
això s'ha fet cada cop més complicat de controlar.
Que
sigui difícil dur a terme un control absolut sobre allò que es
publica no vol dir que no hi hagi qui ho intenti, i potser durant un
temps ho aconsegueixi. Però, la veritat, com l'aigua, sempre
acaba trobant una escletxa per on filtrar-se. I el nombre
d'exemples que ho demostren seria inacabable.
Thomas
Jefferson deia que “no hi ha cap veritat que em faci por o que
desitjaria que el món ignorés”. Molts dels que avui es
lamentaran o faran articles més o menys emotius apel·lant als
sentiments dels seus lectors, haurien també de recordar tots els
mitjans que van publicar com a certa la informació que Iraq tenia
armes de destrucció massiva, o com Aznar va dictar per telèfon els
titulars d'alguns titulars el 12 de març de 2004.
La
llibertat d'expressió,de pensament i de publicació no és una
qüestió d'ètica, és una qüestió d'eficàcia. Sense aquesta
llibertat no podem compondre'ns la nostra pròpia imatge de la
veritat i no podem treure el màxim rendiment a la nostra millor
eina: el cervell. Poder debatre i contrastar opinions és essencial
per créixer com a individus i com a societats. Avui és un dia per
recordar Anna Politovskaya i totes aquelles persones a qui algun
se'ls ha privat d'explicar la seva versió dels fets.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada