A partir
de la polèmica desfermada (potser voluntàriament) per Duran i
Lleida, la majoria de mitjans han centrat la seva atenció en un
sistema de subsidis que funciona des de mitjans dels anys 80. Crec
però, com passa massa sovint, que es barreja opinió amb dades
incorrectes o percepcions falses sobre aquest sistema.
En
primer lloc crec que caldria quantificar el subsidi per poder valorar
els efectes sobre l'economia estatal. En aquest sentit estem
parlant, l'any 2008, de 203 M€ destinats a aquestes prestacions,
dels quals el 85% (més de 170 M€) va anar a parar a Extremadura i
Andalusia. Val la pena relativitzar aquest subsidi com a culpable de
cap dèficit, només cal recordar que aquell 2008 es van destinar
5100 M€ a la PAC (Política Agrària Comuna).
Ara bé,
que la quantitat sigui relativament petita en el conjunt del
pressupost de l'estat espanyol, no vol dir que siguin diners ben
destinats. Es pot cobrar aquest subsidi acreditant 35 dies
treballats, i això desincentiva l'ocupació de llarga durada.
Amb la darrera reforma fins i tot es pot cobrar a partir de 20 dies
treballats. I aquí és on poden tenir raó els que alerten sobre la
poca eficàcia d'aquest tipus de subsidis.
Un altre
dels efectes negatius és que les persones que perceben aquest
subsidi no es compatibilitzen com aturats, maquillant uns
resultats de forma falsa i, al final, perjudicial. Res és més
inútil en política, i a la vida en general, que fer-se trampes al
solitari. Cap govern podrà afrontar l'atur crònic rural del camp
andalús o extremeny si abans no en reconeix la gravetat.
Finalment
crec que val la pena desmentir dues llegendes urbanes sobre el PER.
En primer lloc és el que afirma que això és un sistema de
clientelisme electoral patrocinat pel PSOE. Aquesta és una afirmació
que es pot fer des de la intuïció, però que la ciència (sempre la
ciència) no confirma. Un estudi de la Universitat de Granada
demostra que el partit més “beneficiat” per aquest subsidi és
IU, i no el PSOE. I en segon lloc també cal desmuntar la que
afirma que és una bicoca. El PER dóna dret a cobrar 426€/mes
durant sis mesos, i això no dóna per gaire.
Malauradament
aquesta és una polèmica, que com totes les sorgides en campanya,
durarà dos o tres dies i després s'apagarà sense que s'hagi
aportat cap solució ni cap replantejament. No m'agraden les
campanyes electorals basades en titulars polèmics que només busquen
captar l'atenció mediàtica. Però també sóc molt conscient, i
parlo per experiència, que massa sovint les propostes rigoroses i
ben argumentades passen absolutament inadvertides en campanya. Els
que us interessi aquest tema aprofiteu avui i demà, ja que dijous
com a molt tard, entrarà al bagul dels records i trigarà molt temps
a tornar a ser notícia, quan sorgeixi una nova polèmica.
3 comentaris:
Separes molt bé el què suposa el PER i la PAC. Com és que Junqueras ho va barrejar de tal manera per evitar reprovar les paraules de Duran i Lleida?
Ni idea. Jo només he vist el tall de 10 segons que li van passar al TN.
Em sap greu, però no et puc respondre.
Ignasi, el PER és una cosa i el subsidi agrari n'és una altra. Mira-ho.
El que no va explicar en Duran és que els seus amics de Madrid (propietaris de grans finques) són els més beneficiats per aquest sistema de treball subvencionat: a canvi de signar les 35 jornades, obtenen, en "agraïment" o per submissió, mà d'obra molt barata per a la resta de l'any, ja que els seus peons perceptors dels subsidis no s'estan al bar, sinó a les finques treballant per molt poc i, en alguns casos, de franc.
Al PER hi ha un altre tipus de corrupció i/o picaresques ja que hi intervé l'administració municipal i els plans d'obres locals. En aquest cas, el clientelisme o amiguisme polític és mol més acusat.
Publica un comentari a l'entrada