dimarts, 11 d’octubre del 2011

“PERguntes” i respostes (sobre el Plan Empleo Rural)


A partir de la polèmica desfermada (potser voluntàriament) per Duran i Lleida, la majoria de mitjans han centrat la seva atenció en un sistema de subsidis que funciona des de mitjans dels anys 80. Crec però, com passa massa sovint, que es barreja opinió amb dades incorrectes o percepcions falses sobre aquest sistema.

En primer lloc crec que caldria quantificar el subsidi per poder valorar els efectes sobre l'economia estatal. En aquest sentit estem parlant, l'any 2008, de 203 M€ destinats a aquestes prestacions, dels quals el 85% (més de 170 M€) va anar a parar a Extremadura i Andalusia. Val la pena relativitzar aquest subsidi com a culpable de cap dèficit, només cal recordar que aquell 2008 es van destinar 5100 M€ a la PAC (Política Agrària Comuna).

Ara bé, que la quantitat sigui relativament petita en el conjunt del pressupost de l'estat espanyol, no vol dir que siguin diners ben destinats. Es pot cobrar aquest subsidi acreditant 35 dies treballats, i això desincentiva l'ocupació de llarga durada. Amb la darrera reforma fins i tot es pot cobrar a partir de 20 dies treballats. I aquí és on poden tenir raó els que alerten sobre la poca eficàcia d'aquest tipus de subsidis.

Un altre dels efectes negatius és que les persones que perceben aquest subsidi no es compatibilitzen com aturats, maquillant uns resultats de forma falsa i, al final, perjudicial. Res és més inútil en política, i a la vida en general, que fer-se trampes al solitari. Cap govern podrà afrontar l'atur crònic rural del camp andalús o extremeny si abans no en reconeix la gravetat.

Finalment crec que val la pena desmentir dues llegendes urbanes sobre el PER. En primer lloc és el que afirma que això és un sistema de clientelisme electoral patrocinat pel PSOE. Aquesta és una afirmació que es pot fer des de la intuïció, però que la ciència (sempre la ciència) no confirma. Un estudi de la Universitat de Granada demostra que el partit més “beneficiat” per aquest subsidi és IU, i no el PSOE. I en segon lloc també cal desmuntar la que afirma que és una bicoca. El PER dóna dret a cobrar 426€/mes durant sis mesos, i això no dóna per gaire.

Malauradament aquesta és una polèmica, que com totes les sorgides en campanya, durarà dos o tres dies i després s'apagarà sense que s'hagi aportat cap solució ni cap replantejament. No m'agraden les campanyes electorals basades en titulars polèmics que només busquen captar l'atenció mediàtica. Però també sóc molt conscient, i parlo per experiència, que massa sovint les propostes rigoroses i ben argumentades passen absolutament inadvertides en campanya. Els que us interessi aquest tema aprofiteu avui i demà, ja que dijous com a molt tard, entrarà al bagul dels records i trigarà molt temps a tornar a ser notícia, quan sorgeixi una nova polèmica.

3 comentaris:

xmonge ha dit...

Separes molt bé el què suposa el PER i la PAC. Com és que Junqueras ho va barrejar de tal manera per evitar reprovar les paraules de Duran i Lleida?

Unknown ha dit...

Ni idea. Jo només he vist el tall de 10 segons que li van passar al TN.
Em sap greu, però no et puc respondre.

Unknown ha dit...

Ignasi, el PER és una cosa i el subsidi agrari n'és una altra. Mira-ho.
El que no va explicar en Duran és que els seus amics de Madrid (propietaris de grans finques) són els més beneficiats per aquest sistema de treball subvencionat: a canvi de signar les 35 jornades, obtenen, en "agraïment" o per submissió, mà d'obra molt barata per a la resta de l'any, ja que els seus peons perceptors dels subsidis no s'estan al bar, sinó a les finques treballant per molt poc i, en alguns casos, de franc.
Al PER hi ha un altre tipus de corrupció i/o picaresques ja que hi intervé l'administració municipal i els plans d'obres locals. En aquest cas, el clientelisme o amiguisme polític és mol més acusat.

Publica un comentari a l'entrada