
Em deia un bon amic, entés en futbol, que quan en un equip es parla més de possibles fitxatges, noms d’entrenadors o de problemes al sí de la junta directiva, és que alguna cosa no rutlla al terreny de joc. Podríem traslladar la tesi a la política i comprovar que si les notícies que origina un partit són les vicissituds internes, les escissions o la composició de les llistes en lloc de les propostes o el projecte polític és símptoma que quelcom no s’està fent correctament.
Els resultats territorialment desiguals que Esquerra ha obtingut en aquestes eleccions, amb un mals resultats a les ciutats més grans però a l’hora demostrant una força envejable en les poblacions mitjanes i petites, es deuen a causes diverses i prou conegudes. Per a l’electorat, especialment per al votant independentista i d’esquerres, la millor notícia és que la vida interna del partit no sigui notícia.
Si les millors raons per votar un partit són el conjunt de sigles de la papereta o les especulacions sobre els possibles pactes post-electorals, no ens ha d’estranyar que molta gent prefereixi quedar-se a casa. Per contra, si Esquera és capaç d’explicar el seu model econòmic, el seu projecte nacional o les seves propostes socials tornarà a tenir la confi ança dels qui van creure que érem la millor opció per construir un estat modern, social i amb vocació europea.
Vénen temps de refl exió i d’anàlisi, però també de debat i decisions. Cal que tots els homes i dones d’Esquerra ens preguntem què espera de nosaltres el país i actuem en conseqüència. Cal que parlem dels temes que preocupen els nostres electors i no dels que ens preocupen a nosaltres. No hi ha receptes màgiques ni solucions fàcils, però hi ha vuitanta anys d’història i una sòlida base territorial. I sobretot hi ha una generació de persones que esperen i desitgen que Esquerra els hi doni un bon motiu per tornar a confi ar en el partit de Macià i Companys. És feina de totes i tots tornar-los la confi ança que un dia ens van depositar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada