Final de Copa 1990: Creure en un mateix

El 6 d'abril de 1990 el Barça guanyava el Real Madrid de Hierro, Húgo Sánchez, Schuster i Butragueño en la final de la Copa del Rei a Mestalla, tal i com desitjo que passi aquesta temporada. S'ha d'admetre que aquell Real Madrid era un molt bon equip, i es passejava per la lliga espanyola sense rival. El Barça en canvi, era encara un banc de proves d'un controvertit entrenador, Johan Cruyff. Les portades dels diaris esportius del dia abans tenien clar que si el Barça perdia Cruyff seria rellevat de la banqueta. 


Les crítiques no se centraven només en els resultats. La majoria d'opinadors, alguns dels quals encara tenen columna dues dècades després, creien que l'estil de joc d'aquell Barça era un error i apostaven per altres estratègies menys amants de tenir el control de la pilota. És inevitable no mirar enrere i especular què hauria passat si el resultat de la final no hagués estat favorable a l'onze català.En futbol, com en política, els resultats són determinants. Sembla que no serveixi de res tenir una bona estratègia, esportiva o política, si els resultats no acompanyen, i la continuïtat d'entrenadors i jugadors és tant volàtil com la de diputats i regidors. Les eleccions del passat novembre fan que molta gent es replantegi doncs quina ha de ser l'estratègia d'Esquerra, i com a l'abril del 1990, hi ha qui aposta per canviar l'estil de joc. 

Enguany el nostre partit farà 80 anys, i segueixo creient que la llibertat, la justícia social i la defensa del nostre dret a decidir com a poble segueixen sent els pilars sobre els que hem de fonamentar la nostra praxi. El resultats del novembre no m'han fet dubtar ni un segon de la necessitat d'avançar cap a una societat més lliure on els ciutadans puguin decidir per si mateixos, i no en funció de l'opinió de la conferència episcopal, sigui quina sigui. Els resultats del passat novembre no fan que em replantegi que els índex de benestar, educació i salut han de ser prioritaris per a qualsevol govern i administració, i no pas els Dow Jones o Nasdaq. 

Els mals resultats electorals no han fet que dubti de la necessitat que Catalunya sigui tan estat, o tan poc estat, com Holanda o Dinamarca, i no pas una comunitat autònoma.Crec que tot és replantejable i el debat seré sense apriorismes ni prejudicis és imprescindible, però també defenso al meu dret a construir el país que vull que heretin les meves filles. I defenso el meu dret a creure en un projecte fins i tot quan val mal dades i molts el voldrien abandonar. Els propers anys hi haurà retallades socials i nacionals que necessitaran d'una esquerra nacional forta, rigorosa i creïble, que estigui al costat de la gent i que doni resposta als seus problemes quotidians. 

Ara tots els culers s'enorgulleixen d'un estil de joc que ha guanyat 3 Champions i ha vist créixer els 3 millors jugadors de tot el planeta. Potser valdria la pena aturar-nos dos minuts i pensar què hauria pogut passar si aquella nit d'abril del 1990 a Mestalla el Barça hagués perdut i la seva directiva, pressionada per la premsa, hagués fet fora Cruyff i hagués apostat per Clemente. I m'importa ben poc el debat sobre les qualitats del tècnic basc, que en tenia i moltes, i les de l'holandès, sinó decidir per quin estil de joc s'aposta.