Tots els estudiants de medicina de les universitats catalanes han d’aprendre des del primer dia que hi ha tres passos imprescindibles a seguir en la seva praxi diària: escoltar el pacient, diagnosticar amb el cap fred i sense apriorismes i actuar en conseqüència amb el diagnòstic.
Ara, als homes i les dones d’Esquerra, però especialment la direcció, ens cal actuar de forma similar. En poques setmanes hem d’iniciar la cursa cap les eleccions municipals i cal, doncs, escoltar la ciutadania i recuperar la iniciativa, o en cas contrari no podrem repetir els resultats dels comicis locals del 2007 on vàrem aconseguir més de 1.600 electes i gairebé 200 alcaldies. A més, necessitem obrir un procés de reflexió conjuntament amb la militància i la ciutadania per recuperar l’espai que havíem tingut en el passat immediat. Precisament, aquest procés de diagnosi serà presentat a la militància en el Consell Nacional del 18 de desembre.
I, finalment, ens caldrà actuar en conseqüència amb els dos primers punts. Esquerra és un partit de base republicana que ara mateix no és percebut com un partit proper a la ciutadanía, potser les formacions conservadores es poden permetre aquesta llunyania, però aquells que bevem dels principis d’igualtat, fraternitat i legalitat, no podem fer-ho. El fort creixement dels anys 2003 i 2006 va ser a causa de molts motius, però el principal era que se’ns veia com una formació propera i preocupada pels problemes quotidians i alhora ambiciosa i atrevida en el reptes de futur. Així és com hem de ser, així és com hem estat, des de 1931.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada