Article publicat als diaris Avui i El Punt el 9 de setembre de 2010.
La independència és un objectiu polític, no una ideologia. Però hi ha qui segueix sense entendre-ho, aferrat a un nacionalisme essencialista, oblidant que el nacionalisme a Catalunya no ha estat mai independentista. Els darrers set anys hi ha hagut un auge de l'independentisme sense precedents i sectors nacionalistes que s'havien mirat la independència amb desdeny s'hi han aproximat, a més de la conversió d'alguns que s'han erigit ara en els únics i genuïns independentistes i que s'atreveixen a atorgar patents.
Aquest sembla el cas d'algun dels empresaris del Cercle Català de Negocis que en aquestes mateixes pàgines sortia a la palestra per arremetre contra ERC, assegurant que ERC no vol la independència i que ells només donarien suport als veritables independentistes.
L'argument al qual s'aferraven és la suposada negativa d'Esquerra a proclamar la independència. Només hi ha dues opcions: o la mentida o la ignorància. I cap de les dues possibilitats és per vanagloriar-se'n. Només haurien d'haver llegit el programa electoral d'Esquerra accessible a tothom des del web www.esquerra.cat des d'abans de l'estiu. O haver escoltat el mateix president d'Esquerra, Joan Puigcercós, que en diverses ocasions ha deixat clar que davant una majoria independentista al Parlament s'hauria d'actuar en conseqüència i proclamar la independència.
Avui el nombre de diputats independentistes del Parlament és de 21 sobre 135. I si bé l'independentisme creix, ningú no albira que hagi de ser majoritari abans de final d'any. De fet les noves formacions de centredreta independentistes de moment només aspiren a entrar al Parlament. No pas, ni de casualitat, a guanyar les eleccions. Altra cosa és el nacionalisme que ha governat el país amb una sòlida majoria absoluta i que no només no va proclamar cap mena d'independència sinó que va renunciar sistemàticament a afrontar una reforma ambiciosa de l'Estatut.
És un error fiar-ho tot a la carta de la proclamació unilateral de la independència menystenint el camí iniciat a Arenys de Munt fa tot just un any i secundat per mig milió de catalanes i catalans. Les persones que van participar en les consultes també són contraries a la independència segons els Cercle Català de Negocis? En absència d'una majoria independentista, el plantejament passa per posar data a la democràcia i per condicionar un futur govern a l'organització d'una consulta per tal que la ciutadania catalana expressi amb llibertat quina és la Catalunya que anhela: si una amb veu pròpia (estat) a la Unió Europea o una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.
Finalment, no deixa de ser trist que la primera declaració de precampanya d'una patronal que es diu independentista sigui precisament per arremetre, mentint i amb uns plantejament primaris, contra l'únic partit independentista que de ben segur estarà al proper Parlament. Trist i sospitós, tal vegada perquè en el fons n'hi ha que només aspiren a un canvi de govern que garanteixi un retorn al passat. D'aquí els plantejaments maximalistes que saben inviables l'endemà del 28 de novembre, en sintonia amb el nacionalisme i les seves receptes de tota la vida que, ni remotament, no han passat mai per proclamar cap mena d'independència ni per convocar cap mena de consulta.
La independència és un objectiu polític, no una ideologia. Però hi ha qui segueix sense entendre-ho, aferrat a un nacionalisme essencialista, oblidant que el nacionalisme a Catalunya no ha estat mai independentista. Els darrers set anys hi ha hagut un auge de l'independentisme sense precedents i sectors nacionalistes que s'havien mirat la independència amb desdeny s'hi han aproximat, a més de la conversió d'alguns que s'han erigit ara en els únics i genuïns independentistes i que s'atreveixen a atorgar patents.
Aquest sembla el cas d'algun dels empresaris del Cercle Català de Negocis que en aquestes mateixes pàgines sortia a la palestra per arremetre contra ERC, assegurant que ERC no vol la independència i que ells només donarien suport als veritables independentistes.
L'argument al qual s'aferraven és la suposada negativa d'Esquerra a proclamar la independència. Només hi ha dues opcions: o la mentida o la ignorància. I cap de les dues possibilitats és per vanagloriar-se'n. Només haurien d'haver llegit el programa electoral d'Esquerra accessible a tothom des del web www.esquerra.cat des d'abans de l'estiu. O haver escoltat el mateix president d'Esquerra, Joan Puigcercós, que en diverses ocasions ha deixat clar que davant una majoria independentista al Parlament s'hauria d'actuar en conseqüència i proclamar la independència.
Avui el nombre de diputats independentistes del Parlament és de 21 sobre 135. I si bé l'independentisme creix, ningú no albira que hagi de ser majoritari abans de final d'any. De fet les noves formacions de centredreta independentistes de moment només aspiren a entrar al Parlament. No pas, ni de casualitat, a guanyar les eleccions. Altra cosa és el nacionalisme que ha governat el país amb una sòlida majoria absoluta i que no només no va proclamar cap mena d'independència sinó que va renunciar sistemàticament a afrontar una reforma ambiciosa de l'Estatut.
És un error fiar-ho tot a la carta de la proclamació unilateral de la independència menystenint el camí iniciat a Arenys de Munt fa tot just un any i secundat per mig milió de catalanes i catalans. Les persones que van participar en les consultes també són contraries a la independència segons els Cercle Català de Negocis? En absència d'una majoria independentista, el plantejament passa per posar data a la democràcia i per condicionar un futur govern a l'organització d'una consulta per tal que la ciutadania catalana expressi amb llibertat quina és la Catalunya que anhela: si una amb veu pròpia (estat) a la Unió Europea o una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.
Finalment, no deixa de ser trist que la primera declaració de precampanya d'una patronal que es diu independentista sigui precisament per arremetre, mentint i amb uns plantejament primaris, contra l'únic partit independentista que de ben segur estarà al proper Parlament. Trist i sospitós, tal vegada perquè en el fons n'hi ha que només aspiren a un canvi de govern que garanteixi un retorn al passat. D'aquí els plantejaments maximalistes que saben inviables l'endemà del 28 de novembre, en sintonia amb el nacionalisme i les seves receptes de tota la vida que, ni remotament, no han passat mai per proclamar cap mena d'independència ni per convocar cap mena de consulta.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada