«L’estabilitat interna permet afrontar els reptes de futur amb més optimisme»

Entevista publicada a l'Esquerra Nacional el 16 de juny de 2009.

per Pol Pagès

Com a portaveu d’Esquerra quin balanç fas del primer any de la nova direcció després del 25è Congrés Nacional?

Aquests dies es compleix el primer any d’un congrés que es va tancar amb una executiva nacional molt renovada i rejovenida i amb uns reptes importants i no pas fàcils de superar.

Quins són aquests reptes?

En primer lloc, les eleccions al Parlament Europeu, on el Tractat de Niça fi rmat per Aznar reduïa el nombre d’eurodiputats per a l’Estat espanyol de 54 a 50, i partint del fet que hi ha una circumscripció electoral única, la reducció perjudica especialment els partits petits. I per altra banda, Esquerra tenia el repte l’establir una política d’aliances òptima per formar una coalició capaç d’aconseguir representació. La reducció de diputats representava una amenaça important

per mantenir la presència de l’independentisme català al Parlament Europeu i el fet d’haver-ho aconseguit ens deixa satisfets perquè Esquerra consolida la seva presència a la cambra.

En quina situació es troba el partit?

Al llarg d’aquest any hem anat trobant una estabilitat interna que ens permet afrontar amb més optimisme els reptes del futur. Així, el Congrés Nacional es va tancar amb algunes incerteses que s’han solucionat gràcies a l’esfoç de la direcció però també de gent que no en forma part. En aquest sentit, la militància ha demanat fer pinya en un moment en què el país s’hi juga moltíssim.

Després del Congrés Nacional com ha estat la fusió de les àrees d’Imatge i Comunicació i del portaveu (premsa)?

Inicialment ens va comportar molta feina i la dedicació d’un sobreesforç constant, però ara ja podem dir que les dues àrees treballen com si en fossin una de sola amb tot un seguit de projectes propis molt interessants, com l’agència de notícies o la creació de maquetes per a butlletins electrònics i en paper per facilitar la feina a les seccions locals.

Per què Esquerra no compta amb el suport dels mitjans de comunicació?

La veritat és que mai ho hem tingut fàcil. L’any 2003 Esquerra va posar en dubte el bipartidisme a les institucions, però encara no hem estat capaços de

superar la Catalunya dual a altres nivells com per exemple en el terreny dels mitjans de comunicació.

Quines estratègies s’estan duent a terme per trencar aquesta bipolarització?

Estem duent a terme dues estratègies diferenciades al govern i al partit. Pel que fa al Govern de la Generalitat, ha reforçat l’Agència Catalana de Notícies (ACN), que actua en el marc dels Països Catalans, per tenir una agència pública potent que creï continguts i difongui notícies de tot l’espai comunicatiu català. També s’ha posat en marxa el baròmetre perquè els mitjans locals i comarcals puguin participar de les campanyes publicitàries i així puguin fi nançar

aquestes publicacions caracteritzades per la proximitat i la territorialització. Tot plegat són mesures per acabar amb la bipolarització, que donen cos i musculatura a la informació que es fa a casa.

I a nivell de partit quina estratègia se segueix?

Som molt conscients del fet que tenim molt poca difusió a determinats mitjans generalistes, per la qual cosa sabem que els missatges que emetem han de ser encara més clars i que hem de buscar canals alternatius per fer-ho.

A què et refereixes?

Hem d’aprofi tar la revolució digital que també hi ha en les maneres de servir la informació i difondre els nostres missatges a través de la televisió TDT de proximitat, de la premsa gratuïta que circula pel territori, a través dels diaris digitals que actuen en clau local, comarcal i sectorial, i de les xarxes socials existents, com per exemple el Facebook.

Quins avantatges tenen aquests canals?

Per una banda, no estan sotmesos a un control de la informació tan rígid com en el cas dels mitjans tradicionals, i per l’altra, són fonts

de doble direcció, és a dir, ens permeten emetre un missatge i al mateix temps recollir el retorn que ens faci l’individu. Són útils per comunicar i també per escoltar. Per posar un exemple, el grup de l’Esquerra Nacional al Facebook compta amb més de 3.000 adherits, i el de Yes We CAT, que no està tan vinculat amb militants i simpatitzants d’Esquerra, també compta amb unes xifres gens menyspreables. L’estratègia comunicativa que seguim es basa en tots els fronts, treballem els mitjans tradicionals al mateix temps que explotem les potencialitats de les noves tecnologies, que ens aporten territorialització

i l’oportunitat de democratitzar l’espai comunicatiu, i així podrem tenir més versions d’una mateixa notícia.

Com està la situació de TV3 al País Valencià?

És un tema molt important i s’ha avançat molt en un moment molt complicat. En aquests anys, som testimonis de l’apagada analògica, cosa que vol dir que la manera d’emetre televisió que coneixíem fi ns ara a través de repetidors s’acaba. Durant 20 anys l’estratègia d’emetre TV3 a través de repetidors independents ha funcionat. Ara els mecanismes d’emissió canvien i les nostres estratègies també han de canviar.

Què implica la nova estratègia?

Avui dia o tens canals legals de TDT o no tens la possibilitat d’emetre perquè no hi ha antena que valgui. Per tant, el conseller Joan Manuel

Tresserras ha seguit l’estratègia que havia de seguir i no era pas fàcil, perquè havia d’arribar a acords amb la Generalitat Valenciana governada

pel PP. En aquests aspectes Madrid ni ens traurà les castanyes del foc ni ens les ha de treure. L’espai de comunicació català s’ha de negociar entre els governs dels Països Catalans encara que siguin del PP, com és el cas de la Generalitat Valenciana.

I pel que fa a les Illes?

Hem de fer entendre que TV3 i IB3 són compatibles. IB3 no ha de veure TV3 com un perill, sinó tot el contrari, com una oportunitat per créixer, compartir continguts i reforçar-se recíprocament.