per Sergi Picazo
El nou portaveu d'Esquerra dóna un toc d'atenció als sectors crítics i els insta a canalitzar les seves peticions als òrgans interns amb l'objectiu d'evitar el rebombori als mitjans de comunicació, ja que, segons ell, no es pot obrir cada dia la «carpeta del congrés»
13/04/09 03:00 - Barcelona - Sergi Picazo
El nou portaveu d'Esquerra, Ignasi Llorente, va entrar al partit l'any 1996 i ha picat pedra durant anys en la federació de l'Eixample de la ciutat de Barcelona. El seu nom fins i tot va sonar en les travesses per presidir l'agrupació de Barcelona. Però el president del partit, Joan Puigcercós, el va escollir com a secretari d'imatge i comunicació per a la seva executiva, després del polèmic congrés d'ERC del juny.
–Al congrés, un SMS enviat per afins a Carod-Rovira va demanar el vot en contra per a Xavier Vendrell, però també en contra seu. Per què creu que no el volien?
–«No ho sé. Vaig quedar estupefacte. Sóc una persona bastant desconeguda dins del partit. Però m'ho miro amb simpatia, perquè en moments d'escalfor com el congrés poden passar coses així. De tota manera, no hi he donat més voltes i no té més transcendència. Va ser una anècdota.»
–Era perquè era massa proper a Puigcercós?, perquè era massa d'esquerres?
–«No crec que sigui per cap d'aquests motius. Qui va enviar l'SMS potser esperava que jo tingués un protagonisme dins del partit en el futur, i per això em volien penalitzar.»
–El portaveu del partit ha de ser una figura de consens i conciliació. No sembla que crítics o carodistes li donin tot el seu suport.
–«Tinc molt bona relació amb gent de totes les sensibilitats del partit. Després del congrés, no he sentit cap animadversió.»
–El sector d'Esquerra Independentista ha tornat al protagonisme amb diverses iniciatives crítiques amb la direcció. Això els fa mal?
–«Volem que el consell nacional sigui un òrgan de participació i debat per a totes les sensibilitats. El problema és que des del congrés fins ara els crítics han treballat més de cara enfora que de cara endins. Portar les crítiques a la premsa és fer un mal favor al partit, perquè es mediatitza el debat. Alguns, veient que això feia mal al partit, han tornat a parlar-ne.»
–Es refereix al sector de Carod-Rovira?
–«Sí.»
–Demana, doncs, als crítics que no portin tots els debats als mitjans?
–«No els demano res, perquè no és la meva funció. Tanmateix, seria bo reforçar el consell nacional d'ERC, i mantenir-hi un debat constructiu. Tots plegats hem d'intentar ser menys mediàtics en el debat intern del partit.»
–Xavier Vendrell els va convidar a marxar; va ser excessiu?
–«És una opinió que part de la militància comparteix. Hi ha un cert esgotament del permanent debat intern per intentar tornar a obrir la carpeta del congrés. Als consells nacionals tothom pot dir la seva, però no deixa de ser un comentari personal.»
–ERC és un partit assembleari i, probablement, el partit gran amb més participació dels militants en la presa de decisions. A vegades, però, sembla que la direcció se'n penedeixi?
–«No ens en penedim, però cal definir quina assemblea és la que val. Al congrés, van votar 7.000 persones, un 70% de la militància, i 3.000 persones van votar a favor de la ponència política d'ERC. Allà s'hi va fixar la línia del partit en moltes qüestions, com per exemple el finançament. Per què ara hem de canviar la línia marcada pels militants? Si ara es fa una segona assemblea o consulta, quina tindrà més validesa? Nosaltres defensem l'assemblearisme, però no es pot demanar repesques de qüestions que ja s'han debatut al congrés. S'ha de respectar la decisió dels milers de militants que van participar durant un mes en el procés del darrer congrés. I només fa deu mesos!»
–Després d'una hipotètica consulta interna sobre el finançament, hi ha el risc que ERC surti del govern com va passar amb l'Estatut?
–«Seria un error, que els partits tornéssim a cometre el mateix error que vam cometre en el procés estatutari. El president d'ERC sempre diu que hem de cometre errors, però no errors vells. No hi veig cap similitud, amb aquella sortida del govern. Aleshores, no ens va sortir gaire bé, i tots en vam sortir escaldats. Crec que ara serem capaços d'afrontar aquest escenari tan complicat amb més maduresa.»
–Sectors crítics d'ERC i CiU han denunciat que els republicans actuen de salvavides del PSOE a Madrid i del PSC a Catalunya a canvi de ben poc.
–«El país està fent un canvi molt important des de fa uns anys. El govern impulsa lleis com la de consultes populars o la del cinema, i ha donat un impuls a l'espai de comunicació en català i a la recerca i la innovació. El PSC ara es planta en la negociació del finançament com no havia fet mai CiU, i fa deu anys els socialistes negaven que existís el dèficit fiscal. La història posarà tothom al seu lloc i, al final, demostrarem els grans avenços en la història del país. No hem de viure en la nostàlgia que qualsevol temps passat va ser millor...»
–Com a cap de comunicació d'ERC, creu que el govern tripartit no s'ha explicat prou bé?
–«Podria ser, tot i que tot sempre és més complex. El pacte d'entesa de la segona legislatura potser no s'ha explicat prou bé, i els partits no hem sabut explicar prou bé els èxits col·lectius perquè ens hem centrat massa a defensar el que fa cadascú en la seva àrea. També és cert que hi ha gent que tampoc no ens ha volgut escoltar mai. Al govern de Montilla, no se li han donat ni cent dies de gràcia. Madrid i alguns sectors de Catalunya van tenir una actitud molt hostil amb el govern des del primer dia. Per això estem molt dolguts amb CiU: nosaltres vam donar suport a Jordi Pujol en les qüestions de país, i ells no han tingut ni un minut de sentit patriòtic. Em fa molt mal que critiquin fins i tot la llei del cinema. El PSC està tenint més sentit d'estat català que CiU.»
–Amb els nous ministres del govern espanyol, creu que les relacions seran més fàcils?
–«És bona notícia que Elena Salgado deixi Administracions Públiques, perquè va ser la ministra dels no-traspassos, però que vagi a Economia a negociar el finançament pot ser un problema encara pitjor. I tinc molts dubtes sobre la màniga ampla de Manuel Chaves per pactar el desplegament de l'Estatut. Tot i això, més difícil que ara, en què l'acord és impossible, ja no pot ser.»
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada