*article publicat al número 1073 del setmanari El Triangle
Ha plogut molt des que l'actor Toni
Albà retratés Artur Mas com un robot. Corria l'any 2003 i el que
aleshores era Conseller en Cap veia com una part de l'electorat el
considerava un polític fred i distant. Amb els anys, com tots els
candidats a qui se'ls dóna més d'una oportunitat, l'actual
President de la Generalitat ha sabut corregir parcialment aquesta
mancança. Però arran del debat generat pel projecte d'Eurovegas, la
cara més prepotent de Mas ha tornat a aparèixer quan ha aconsellat
als opositors d'aquest projecte faraònic que vagin a la cua de
l'INEM a explicar-hi els seus motius.
El que considero un greu error no és
recomanar a qualsevol dels 135 diputats que es reuneixin amb persones
aturades, al contrari, és part imprescindible de la seva feina. El
que considero una mostra de prepotència és considerar que només hi
pot haver un posicionament sobre el projecte de l'obscur empresari
Sheldon Adelson. De fet, si Artur Mas decideix predicar amb l'exemple
i parlar amb les persones que diàriament visiten les oficines de
l'INEM, es pot trobar respostes molt diferents de les que imagina.
Des de la modèstia, em permeto
recomanar-li que hi vagi acompanyat. El President de la Generalitat,
per exemple, es podria fer acompanyar pel Conseller Mena que ha
passat de prometre reduir l'atur a la meitat a demanar als joves que
marxin a Londres a servir cafès. Em pregunto quina acollida tindrien
aquestes declaracions entre els joves que fan cua a l'INEM conscients
que per trobar feina han d'amagar les seves titulacions acadèmiques
al currículum.
Artur Mas també es podria fer
acompanyar per alguns directors de mitjans de comunicació que es van
deixar endur per l'eufòria dels casinos i van publicar que el
projecte d'Eurovegas podria arribar a generar 260.000 llocs de
treball i suposava una inversió de 17.000 milions d'euros. Ara sabem
que la xifra amb la que treballa Las Vegas Sands Corporation és de
15.000 llocs de treball i 6.000M€ d'inversió en el millor dels
casos. També seria interessant veure la reacció dels centenars de
periodistes acomiadats durant els darrers mesos pels mateixos grups
de comunicació que han publicat aquestes xifres falses i, a hores
d'ara, encara no han rectificat.
Al President Mas, en canvi, NO li
recomanaria visitar l'oficina de l'INEM amb un responsable de cap
entitat financera, i menys amb els de les que hauran de deixar
4.000M€ a la família Adelson, que recentment ha reconegut que
només disposa d'un terç de la inversió prevista. No sé com s'ho
prendrien les persones que estiguessin esperant per tramitar la
prestació d'atur saber que les mateixes entitats financeres que
s'han hagut de rescatar amb diners públics ara se'ls volen tornar a
jugar a la ruleta de l'economia especulativa.
Podria ser que Artur Mas es trobés
una persona aturada que després de tota una vida dedicada al sector
tèxtil fou acomiadada perquè el boom econòmic de la darrera dècada
recomanava desplaçar aquesta producció a països com la Xina o
l'Índia. O fins i tot es podria trobar un petit empresari provinent
del sector primari, qui sap si un pagès, que no va poder modernitzar
la seva empresa en no obtenir crèdit de les mateixes entitats
financeres, que amb els seus diners, inflaven una bombolla
immobiliària de la que ara en paguem les conseqüències. No Sr Mas,
a donar explicacions a la cua de l'INEM que hi vagin els que es van
jugar els diners de tots al totxo i ara volen repetir la jugada sense
haver aprés la lliçó.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada