El nas de Tycho Brahe

Alguns de vosaltres m’heu preguntat per quin motiu el meu bloc sempre ha dut el nom del nas de Tycho Brahe. Crec que aquest, que és la meva darrera editorial com a responsable de l’Esquerra Nacional, és un bon moment per explicar-ho. 

Tycho Brahe és el darrer dels grans astrònoms anteriors a l’era del telescopi. Malgrat això, va ser capaç d’implantar l’observació metòdica i rigorosa del cosmos creant el concepte mateix d’observatori modern, i va defensar la necessitat de refer des de zero tots els càlculs que s’usaven aleshores. Només aquest fet, i que científics com Kepler el tinguessin de referent, ja justificaria seva inclusió entre els top-ten de l’astronomia. Però a més, Tycho va tenir sort. 

Una nit que tornava a casa, begut com gairebé sempre, va veure una estella que brillava més del compte. Després de comprovar que no era conseqüència de l’alcohol ingerit, va dedicar-se a estudiar-la i va arribar a la conclusió que era una Nova Stella, tal com ell la va batejar. Avui dia sabem que era una supernova, el sufix «nova» és un homenatge a Brahe, i encara és visible amb telescopis de llarg abast. 

Va tenir molta sort. Les supernoves visibles sense l’ajuda del telescopi es poden comptar amb els dits d’una mà. I ell la va veure en el moment més oportú per carregar-se la creença que el cosmos era immutable. Brahe no seria un model a seguir per cap motiu més enllà de ser metòdic i molt tossut. La vehemència amb què defensava les seves opinions el van dur a batre’s en duel per una discussió matemàtica. No sabem si va conservar l’honor, però a conseqüència de la baralla va perdre el seu nas, que va haver de substituir per una pròtesi d’or i plata, alimentant la seva fama d’excèntric. 

El que sempre m’ha agradat d’aquest personatge ha estat que no va tenir por d’oposar-se al sentit comú de la seva època, que afirmava que el cosmos era immutable, i ho va fer des del mètode científic. Però a més va tenir sort, un aliat que sovint és imprescindible. Confiança en si mateixos, rigor, mètode i una mica de sort. Això és el que desitjo a totes les persones que a partir d’ara lideraran el partit. 

* Editorial del número 200 de l'Esquerra Nacional