Demà no hi haurà cap canvi a Barcelona

Demà es constitueixen la majoria de consistoris locals dels Països Catalans, però, com sempre, hi haurà excepcions per motius diversos. Potser la més sonada serà la de l'ajuntament de Barcelona. CiU fa tres dècades que esperava poder rellevar el PSC al capdavant d'aquesta institució, però haurà d'esperar uns dies més.

Parlo de relleu, i no pas de canvi, per què no crec que hi hagi grans diferències entre el model de ciutat de Xavier Trias respecte el model, que tothom considera esgotat, de Jordi Hereu. No tinc cap intenció de donar lliçons a ningú, els resultats que Esquerra ha obtingut a la ciutat no permeten fer-ho, tan sols constato que la ciutat que es posarà en marxa el primer de juliol no serà molt diferent de la que hem viscut la darrera dècada. Crec que precisament per què en Xavier Trias aplicarà unes polítiques molts semblants a les del PSC, que ha estat capaç d'obtenir el suport d'antics electors socialistes.

Lluny de la crítica d'ofici que correspon sovint als partits de l'oposició val la pena reconèixer que l'equip de Trias, especialment en Joaquim Forn amb qui he pogut compartir plenaris a l'Eixample, pot gestionar molt correctament algunes àrees de l'ajuntament. A més, és el primer cop que un candidat de la federació nacionalista es creu la ciutat i no hi està de pas cap a altres responsabilitats. També crec que entre les files socialistes i ecosocialistes hi ha persones prou vàlides per fer una oposició sòlida i constructiva que pugui enriquir els debats més importants que es duran a terme durant la propera legislatura.

Però, modestament, crec que a uns i altres els hi falta imaginació per poder oferir un projecte diferent al “model Barcelona” que es va forjar amb força èxit als anys vuitanta i que ara necessita una versió 2.0 amb certa urgència. Esquerra ha de poder liderar aquest debat sense apriorismes i sense tacticismes, aprofitant els encerts dels darrers anys (que n'hi ha hagut, i molts) i evitant caure en els errors comesos (que s'han d'admetre i corregir).

A Barcelona calen unes taxes progressives i progressistes, un urbanisme integral i auster, uns equipaments útils i polivalents, una descentralització eficaç i consensuada. En resum ens cal repensar la ciutat i adaptar-la a les noves necessitats d'una ciutadania cansada de no ser escoltada. Demà no canviarà res, i potser el primer de juliol tampoc. Però hem de començar a caminar si volem construir la Barcelona del segle XXI.

*article publicat a e-notícies