dimarts, 20 de desembre del 2011

Coses que no hem après aquest 2011: el miratge nuclear


Aquestes darreres setmanes de l'any acostumen a ser un bon moment per mirar enrere i fer balanç dels darrers 12 mesos. Sense dubte una de les notícies d'aquest 2011, una de les males notícies, sigui el tsunami que va afectar la costa japonesa el passat mes de març. I especialment les conseqüències després que quedessin afectats els reactors de la central nuclear de Fukushima. Aquesta, de fet, és una conseqüència que es pagarà durant anys, i prova d'això és que tot just fa uns dies arribaven a la costa occidental dels Estats Units restes de material contaminat vessat al mar durant la fuita.

La fuita de material nuclear va “servir” per reobrir el debat sobre la seguretat d'aquestes centrals just en un moment que els lobbies pro-nuclears estaven en un moment dolç. Els darrers anys, les empreses que aposten per l'energia extreta de l'urani, han aconseguit fixar un seguit de mentides a l'imaginari col·lectiu. Efectivament parlo de mentides perquè és fals que l'energia nuclear sigui barata (la seva explotació només és rentable gràcies a les subvencions estatals); és fals que sigui neta (els seus residus segueixen sent actius 100.000 anys després de no ser útils per a l'obtenció d'energia); és fals que no generi CO2 (les emissions de CO2 provinent de l'extracció, el tractament i el transport es posen en sectors com la mineria o el transport maquillant les xifres reals); i, evidentment, és fals que sigui segura (els errors humans i les tragèdies naturals formen part del planeta, és absurd que els pro-nuclears s'esforcin es ·descomptar” els accidents produïts per aquestes dues causes).

Alguns països, però, han promès replantejar la seva dependència de l'urani a partir de l'accident de Fukushima. Alemanya és potser l'exemple més paradigmàtic. Però també Bèlgica o Itàlia han anunciat mesures prou importants. Fins i tot la hiper-nuclearitzada França ha acceptat obrir el debat, això si, sense cap compromís. A l'altre costat de la balança, ens queden les 65 centrals que s'estan construint i, que ja ara sabem, que un dia o altre hauran de ser desmantellades amb uns costos altíssims.

País (total) / MWe

Xina (27) / 27230
Changjiang-1 / 1000
Fangchenggang-1 / 1000
Fangjiashan-1 / 1000
Fangjiashan-2 / 1000
Fuqing-1 / 1000
Fuqing-2 / 1000
Fuqing-3 / 1000
Haiyang-1 / 1000
Haiyang-2 / 1000
Hongyanhe-1 / 1000
Hongyanhe-2 / 1000
Hongyanhe-3 / 1000
Hongyanhe-4 / 1000
Lingao-4 / 1000
Ningde-1 / 1000
Ningde-2 / 1000
Ningde-3 / 1000
Ningde-4 / 1000
Qinshan-II-4 / 610
Sanmen-1 / 1000
Sanmen-2 / 1000
Taishan-1 / 1700
Taishan-1 / 1700
Yangjiang-1 / 1000
Yangjiang-2 / 1000
Yangjiang-3 / 1000 

Rússia (11) / 9051
BN-800 / 750
Kalinin-4 / 950
Kursk-5 / 950
Leningrad-2-1 / 1085
Leningrad-2-2 / 1085
Novovoronezh-2-1 / 1085
Novovoronezh-2-2 / 1085
Lomonosov-1 / 32
Lomonosov-2 / 32
Rostov-3 / 1011
Rostov-4 / 1011 

Corea del Sud (5) / 5560
Shin-Kori-2 / 960
Shin-Kori-3 / 1340
Shin-Kori-4 / 1340
Shin-Wolsong-1 / 960


Índia (5) / 3564
Kakrapar-3 / 630
Kakrapar-4 / 630
Kudankulam-1 / 917
Kudankulam-2 / 917
PFBR / 470 

Japó (2) / 2650
Ohma / 1325
Shimane-3 / 1325 

Taiwan (2) / 2600
Lungmen-1 / 1300
Lungmen-2 / 1300 

Bulgària (2) / 1906
Belene-1 / 953
Belene-2 / 953 

Ucraïna (2) / 1900
Khmelnitski-3 / 950
Khmelnitski-4 / 950 

Finlàndia (1) / 1600 

França (1) / 1600 

Brasil (1) / 1245 

USA (1) / 1165 

Iran (1) / 915 

Eslovàquia (2) / 810 
Mochovce-3 / 405
Mochovce-4 / 405 

Argentina (1) / 692

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada