68, 47 o 16?

Article publicat a Tribuna.cat

Els darrers mesos s’ha parlat molt sobre la possibilitat que una nova força política pugui irrompre en l’espai de l’independentisme de centre-dreta. En primer lloc vull deixar clar el meu màxim respecte per a qualsevol català o catalana que decideixi iniciar la sempre difícil tasca de posar en marxa una formació política des de zero. Sóc un demòcrata radical i sempre he treballat per que a Catalunya tothom tingui dret a exercir els seus drets, fins i tot aquells que voldrien que no en tinguéssim cap.

Entrant però en les possibilitats d’èxit o no d’una formació que tingui per objectiu programàtic únic aconseguir la majoria absoluta del Parlament per després proclamar la independència de forma unilateral crec que cal fer un parell de puntualitzacions. La primera és que aquesta nova força a dia d’avui té 0 diputats i, per tant, n’ha de guanyar a les properes eleccions o a les següents 68!

També és cert que hi ha qui reclama que sigui Esquerra qui, abandoni els eixos republicà i d’esquerres que defensa des dels anys 30 però també la ponència política aprovada en el darrer congrés nacional, i es marqui aquest objectiu com a únic punt programàtic. Esquerra ha d’oblidar el seu programa electoral? Ha d’abandonar projectes com la Llei de Consultes, la Llei de Cinema, la tasca duta (i dura) en Acció Social, (Joventut o Immigració per posar dos exemples), la política exterior, o els projectes d’Innovació i Recerca? Crec que no, però podem fer un exercici d’imaginació i valorar si podríem deixar a mitges aquesta tasques i concentrar-nos en un únic punt programàtic, i aleshores ens adonarem que amb aquesta estratègia hauríem de sumar als 21 diputats actuals 47 més per arribar a la majoria absoluta. 47 és una xifra menor que 68 però, com sovint diu el vicepresident del Govern, no ho aconseguirem abans de Nadal.

Finalment hi ha la possibilitat de seguir treballant per convertir Esquerra en el partit de referència de les esquerres del país. Actualment el PSC té 37 diputats, Esquerra 21 i ICV 12. Per que Esquerra sigui el primer partit de les esquerres amb representació al Parlament necessita créixer 16 diputats. Val la pena recordar que el creixement màxim d’Esquerra en unes eleccions recents ha estat passar de 12 a 23 diputats, per tant, hauríem de superar aquest èxit assolit l’any 2003. Segueix sent un repte difícil, però entre 68, 47 i 16, crec que és evident quina és, ara per ara, l’estratègia correcta. Un altra debat seria plantejar si PSC i ICV seguirien apostant per l’actual fórmula de govern si la presidència de la Generalitat recaigués en un independentista, però vist les vegades que han avisat dels perills de la dreta, la resposta hauria de resultar òbvia, o no?